El cap de setmana passat vam anar a fira. A una mitja horeta amb cotxe
des de Zadar hi ha el poble de Benkovac, on organitzen cada dia 10 un mercat a
l’aire lliure en un descampat a tocar del bosc. Ja hi havíem anat un parell de
vegades, però entre una cosa i una altra encara no havíem pogut veure la famosa
fira: el primer dia vam arribar tard, quan ja desparaven, i el segon cop va ser
després de la nevada i no hi vam trobar ni una ànima, devien tenir por de fred.
Aquesta vegada sí que vam tenir sort, feia molt bon dia i a més es va
escaure en dissabte i hi havia molt d’ambient. I de què és la fira? Doncs és un
mercat rural on venen una mica de tot. Podríem dir que hi ha tres sectors: el
de la maquinària, el del bestiar i el de les parades de tot tipus.
 |
| Unes quantes gallines. Per cert, aquí els galls quan canten fan "kukuriku". |
El sector de les màquines no us penseu que és gran cosa (res a veure
amb la fira de Sant Josep de Mollerussa –de moment–), una petita mostra de
tractors, arades i altra maquinària. La part del bestiar no era gaire extensa
tampoc i segurament altres dies deu ser més lluïda, però vam poder veure que
venien força aviram: gallines, ànecs, galls dindi, coloms..., també hi tenien
conills, gossos (no pas per menjar, eh) i un ruc amb un ruquet petit que
mamava.
 |
| La velleta dels vestits. |
 |
| Cistells i escombres. |
 |
| La peka. |
 |
| Un bon grapat d'aixades. |
La part més grossa era la de les parades de tota classe. N’hi havia de
sabates, de roba (unes quantes de roba militar o de caçador) i de coixins,
cortines i teles. D’aquest apartat cal destacar la velleta amb més anys que
arrugues que venia vestits i peces folklòriques ben acolorides. També hi havia
parades amb tot d’estris i mobles treballats de fusta i de vímet, amb
tamborets, culleres, cistells de totes mides i formes, joguets... Fins hi tot
hi havia llocs on havien parat sofàs, llits, bancs, taules i més mobles. N’hi
havia que venien antiguitats i ferralles barrejades (es feia de mal dir què era
una cosa i què era l’altra), un gènere digne d’estar exposat als Encants. D’altres oferien aixades, carretons i tot d’eines del camp. També venien
planter i fruiters. I encara hi havia parades amb recipients de fang i de
ferro, com ara la peka,
aquella tapa que havíem explicat en una altra entrada que serveix per coure
aliments amb l’escalfor de la brasa.
 |
| Els embotits fumats. |
 |
| Si us hi fixeu veureu la pell de la bèstia. |
I, finalment, parades de menjar, és clar, amb sacs de patates de 10
quilos, cebes, rastelleres d’alls, llegums, fruits secs... I n’hi havia una on
tenien embotits fumats i formatges, amb un formatge fresc molt curiós que només
elaboren durant els mesos de febrer i març, perquè està fet amb la llet de les
ovelles que acaben de parir, i el guarden dins d’una pell de xai o cabra.
Nosaltres en vam demanar una mica i ens el van treure de dins
d’aquella mena de gaita resseca. Tot s’ha de dir, barrejat amb l’amanida i
alguna cosa dolça com ara mel és boníssim! També vam comprar un coixí d’aquests
que es posen a la cadira per plantar-hi el cul, un cullerot de fusta per
remanar la paella (tenim pendent de fer una paella valenciana... però això ja
ho explicarem més endavant) i tres pensaments per guarnir el balcó: un de
taronja, un de groc i un de lila.
Només vam marxar amb la recança de no haver-nos endut una kokoš. Potser la pròxima vegada la posarem al
sac i el lligarem ben lligat.
Per cert, les fotos no són nostres perquè ens vam quedar sense bateria. Les imatges són del web de Benkovac i de la pàgina d'eZadar.
Per cert, les fotos no són nostres perquè ens vam quedar sense bateria. Les imatges són del web de Benkovac i de la pàgina d'eZadar.
