És un fet: Zadar és una ciutat que hiverna. De novembre a març, si us passegeu pel carrer, poques noses hi trobareu. Cada cop es fa més evident que el turisme que s'hi promou (o el que hi arriba) és estacional, malgrat que la ciutat és totalment visitable durant els mesos de menys calor. Amb un patrimoni arquitectònic de gran valor i un centre històric empedrat per on no hi transita cap vehicle de motor, aquesta petita ciutat on vivim és plena d'encants i, si es pot, no cal esperar que arribi el bon temps per visitar-la.
A l'hivern un fotimer de botigues, restaurants i altres establiments que viuen directament del turisme tanquen. És un fenomen extraordinari perquè passa amb una rapidesa desconcertant: en pocs dies es veu com els vidres es van tapant de papers, es despengen els cartells i reclams i queda tot tancat i barrat. Del revés passa quan comença a fer bo: es fan algunes reformes, els locals es transformen una mica i, en un tres i no-res, santornem-hi. També surten del cau les companyies que ofereixen excursions a les illes Kornati, reobren les gelateries més vistoses i populars de la ciutat i les senyores que venen els seus tapetes fets de ganxet exposen tota la producció al costat de la catedral o del mercat.
Això que passa entristeix força la gent que sempre ha viscut al centre i que ara veu com, a poc a poc, es va convertint en un una mena de parc temàtic amb els serveis oberts per als forasters i només quan convé per a l'economia local. De totes maneres, i al barri on vivim, Varoš, sí que es manté viu l'esperit de barri durant tot l'any. Els tres bars més populars (Borgo, Đina, Toni) no tanquen i obren de les set del matí a les dotze de la nit (a més a més, només n'hi ha un que tanca els diumenges). Tampoc no plega veles el restaurant que ens fa el sopar cada dilluns, costum mantingut malgrat totes les adversitats possibles: xàfecs, cansaments, sons, compromisos de bàsquet i desganes. Com que la constància sempre té alguna recompensa, a part de les rialles i les amabilitats dels cambrers, sovint cauen algunes postres sorpresa o els caferets (si és que va bé la màquina, que últimament i de manera sospitosa, falla bastant).
Aquesta setmana, i per celebrar l'arribada del bon temps, a classe hem llegit el poema Primavera, de Miquel Martí i Pol. Mentre el comentàvem em vaig adonar com de bé podia funcionar si canviàvem la protagonista de l'orginal, l'oreneta, per un altre personatge: el primer turista arribat a Zadar. He fet un experiment i amb tot desvergonyiment he adaptat els versos per fer un retrat de l'arribada de la temporada turística a la ciutat. Heus ací...
Primavera
Heus ací:
un turista,
el primer,
ha arribat a Zadar.
I l'home que treballa al port
i la noia que passa pel pont
i el vell que seu en un banc davant de la riva
i fins i tot els estudiants que en la rutina de les aules
tenen la sort de veure el cel
han sabut la notícia.
El turista s'ha passejat
una mica desorientat
al voltant de l'orgue del mar
ha enfilat Kalelarga amunt
ha travessat, fotografiant-ho tot, la plaça
i s'ha perdut pels carrers, badant.
I la mestressa que torna del mercat
ho ha dit als vailets de l'escola
i, aquests, a les noies que prenen cafè
i elles ho han cridat
a l'home que té el carretó de les crispetes al carrer
i l'home ho ha repetit moltes vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme de les petites explosions.
Heus ací el que diu:
la sezona* ha començat a Zadar.
* Nom amb què es coneix la temporada turística a la costa dàlmata. Comença pels voltants de Pasqua i s'allarga fins a principis d'octubre.
