Matinada del divendres. Un alemany i una catalana parlen en un bar croat on hi ha música d’un grup que fa versions de grans èxits en anglès. Això que l’alemany comença a explicar una tradició de Carnaval d’una illa dàlmata anomenada Lastovor. Diu que, des del cim d’una muntanya, llancen cap avall, encès, un ninot que representa un turc (turkish puppet). La catalana, esgarrifada, pregunta si al pobret petit gall dindi (turkey puppie) el cremen viu.
L’alemany, incrèdul que la catalana pogués formular aquella pregunta, li demana que com pot pensar que, avui en dia, cremin de viu en viu un pobre turc. La catalana, quan lliga caps, esclata a riure i entèn la confusió. Li ho prova d'explicar tot a l’alemany, que també riu, i acaba amb un molt encertat ( desafortunadament encara) comentari: les salvatjades més grans amb els animals es fan a Espanya.
 |
El turc del Carnaval de Lastovo, de cap a la foguera.
Qui s'ajunta amb mala gent, sempre acaba rebent. |
La llegenda d'aquest carnestoltes, més o menys ben explicada, la trobareu aquí.
Té sorpresa. [Al final de la pàgina, l'últim apartat "Mitos y leyendas"].
Aquesta setmana ha estat especialment rica en el camp d’aquest tipus de disbarats. El diari El Punt/Avui publicava una notícia sobre el referèndum de l’entrada a la UE que es va fer ara fa una setmana a Croàcia (en parlarem una hora o altra). Explicava que entre els que han recolzat l'adhesió a la UE destaca Davant Gotovina, ex comandant de l'Exèrcit de Croàcia condemnat a 24 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional (TPI) pels crims de guerra comesos contra els serbis entre 1991 i 1995, el qual va complicar les negociacions entre el país i la UE. Tot correcte, llevat que aquest home es diu Ante Gotovina, i no pas "Davant" (suposem que la notícia es devia agafar d'agència i se'n va fer una traducció de l'espanyol al català).
No sabem si és arran d’això o què, però pocs dies més tard aquesta mateixa capçalera publicava un article de Carles Ribera titulat “
Traductors automàtics”, on es reconeixia la invisible i imprescindible feina dels correctors i traductors professionals, malgrat que avui tothom disposi d’eines automàtiques creades i entrenades per fer aquesta tasca.
Però precisament és l’ús precipitat, indiscriminat i passiu d’aquests traductors el que fa que el professorat de llengua es trobi tresors com aquest*: “Jo parlo tres llengües: polonès, castellà i engonals”. Que com pot ser? Escriviu "inglés" sense accent, que el traductor no falla: "ingles" = engonals. Un 10 per la maquineta i un 0 per la persona que l’ha utilitzat.
No trobem cap altra millor manera d’acabar que enllaçant un parell de vídeos de dos catacracs del multilingüisme. Un
seleccionador de futbol espanyol inventant-se un francès delirant i
un pilot de Moto GP fent un transvassament molt creatiu del castellà a l’anglès. Perquè estan “like fish in the water!”.
Aquesta entrada es pot enriquir molt amb les experiències que tots els amics docents, correctors, traductors i escriptors vulgueu aportar. Endavant les atxes!
*Basat en fets reals. La lectora de català de Bremen ha volgut compartir aquesta perleta amb la resta dels seus companys. Gràcies!
