dilluns, 28 de novembre del 2011

Tr3nta estirades d'0rella


Fa quatre dies vaig fer 30 anys, que aviat és dit, i la Irene em va preparar una bona sorpresa amb l'ajuda de les nostres amigues zadarenques, un regal com cal per fer d'aquest dia un record inoblidable.

El dia abans, al vespre, vam quedar per fer un beure al bar de sota casa, el Đina, i llavors ja es va engegar tota la maquinària. Em van regalar un jersei esportiu i em van dir que me l'havia de posar l'endemà al matí, per anar a fer fúting tota la colla, que seria el meu regal.

Les quatre floretes i jo.
L'endemà, però, en comptes d'anar a córrer em van carregar al cotxe i em van portar d'excursió. Ja m'havien enredat. Jo no sabia on anava, però elles ho tenien tot lligat. A mig camí em van fer obrir el primer regal del dia: un mapa de gran escala de tota la costa de Croàcia, imprescindible per a un malalt de mapes com jo. Després d'una bona estona de carretereta vam arribar al Parc Nacional de Krka, al peu d'un llac on hi ha un monestir al mig, en una petita illa: Visovac. Un noi ens va venir a recollir amb una barca i ens va portar fins a l'illa, on ens esperava un monjo franciscà molt simpàtic per fer-nos de guia. Aquest lloc durant el bon temps està plagat de turistes, però a l'hivern no hi ha ningú i una visita guiada com aquesta és cosa de privilegiats. Fra Stjepan ens va acomiadar convidant-nos a un gotet de rakija d'herbes (aiguardent) elaborada per ells mateixos, i així vam marxar amb les orelles ben calentes.

El monestir de Visovac, al bell mig del llac.
Després, quan ja hi havia la gana feta, vam anar a dinar en un restaurant casolà on preparaven un plat típic de la regió: mesa ispod peke (carn a la peka). El que és típic és la manera de cuinar, que consisteix a posar una mena de cassola o perol a terra sobre la brasa, tapar-ho amb la peka (tapa) i llavors cobrir-ho amb més brasa. Amb l'escalfor es va coent el que hi ha a dins, que pot ser carn, peix, verdures…


30 espelmes, aviat em caldrà un extintor.
No va faltar, és clar, el pastís. 
Un Sacher boníssim que la Irene havia fet el dia abans i que la Marga havia enllestit i amagat a dins del cotxe just abans de marxar, sense que jo, pobre de mi, m'adonés de res. Tot darrere va caure un altre regal: un llibre de cuina dàlmata, i en croat! Per anar practicant la llengua mentre vaig remenant la cassola. Encara no l'he estrenat a la pràctica, però quan ho faci penjaré la recepta traduïda i la foto del plat que en surti.


Digueu Lluííííííííííssss.
Finalment, quan ja érem a casa rebentats de tot el dia, vaig tenir una altra sorpresa que arribava de molt lluny. Toc, toc... connecta't a l'Skype, em diu el meu cosí. I quan l'obro em trobo tota la colla de Garrigàs amorrada a la pantalla de l'ordinador, cantant-me Moltes Felicitats, fent-me oblidar tots els quilòmetres que ens separen i recordant-me que per Nadal no m'escaparé de pagar la ronda.
Moltes gràcies, patuleia!


Després d'anar a l'estació de busos per recollir en Ciceró, que l'hem tingut aquí tot el cap de setmana i que diu que l'hem tractat com un rei (això es mereix una altra entrada), encara hi havia un últim paquet per obrir: unes sabates noves!
Sens dubte no hi ha res millor per estrenar la trentena amb pas ferm.

dijous, 10 de novembre del 2011

Fem una passejada


Ara ja fa més de dos mesos que vam començar la nostra aventura, ja estem més que ben instal·lats i a Zadar ens hi trobem la mar de bé. En més d'una ocasió us hem comentat com n'és de bonica aquesta ciutat, i no ens voldríem fer gaire pesats…

Però què coi, hi insistirem una vegada més.



dimarts, 1 de novembre del 2011

Llum de tardor


Avui unes nenes jugaven al pati de sota del nostre balcó. Era l'hora d'abans de dinar i estaven molt desvagades perquè no han hagut d'anar a l'escola: avui, vigília de Tots Sants, tenien tot el temps del món per gastar.

Entre l'esgambi de taulons amuntegats del pati hi havia dos gatets, que s'amagaven enjogassats. Les nenes, animades i rialleres, els buscaven com qui sap que trobarà un gran tresor amagat sota alguna pedra. N'hi havia dos, de gatets, un per a cadascuna. Se'ls miraven, els acaronaven amb els dits, els alçaven agafant-los pel clatell, sabent que no els feien gens de mal, totes dos vigilaven molt.

Després, quan els han deixat sobre una mena de pou tapat per mirar-se'ls més bé, han arreplegat unes fulles grogues i taronges caigudes per terra, i els les han posat de barret. Reien, i els gatets també estaven contents: no es bellugaven i s'ho deixaven fer tot. Des del balcó, ens ho miràvem tranquils, aprofitant tota l'escalfor de l'últim sol d'octubre. 

Les nenes no els veien, però ben a prop hi havia dos gats molt grossos i molt quiets que prenien el sol retirats de tota la seva activitat; segurament els gatets eren seus. Com que no veien cap punxa de malesa en aquelles nenes, han aparcat tota la seva felinitat i s'han abandonat completament a la calidesa d'aquell racó. Durant aquella estona no ha existit res més que el joc i la vida. Quin lluminós regal de tardor!


Diumenge passat, fulles i fruites van omplir-nos els ulls
de colors vibrants durant l'excursió a Skradin i Šibenik.