Carnaval a Rijeka

Bòsnia no ha pogut ser, aquesta vegada no. Massa fred, massa gel i neu a les carreteres, massa quilòmetres de carretera en no gaire bon estat. Segur que a la primavera Sarajevo i Mostar encara seran més boniques.

Hem trobat alternativa: el cap de setmana passat vam anar de Carnaval a Rijeka. Ens van dir: aneu-hi, que és el tercer Carnaval més famós del món després del de Río i del de Venècia (i que no s’enfadi la gent de Sitges i de Roses).

Després de fer una primera volta per la ciutat no vam tenir la impressió que allà s’hi hagués de celebrar un Carnaval tan gran. Sí, hi havia cintetes de colors penjades pels carrers i algunes banderetes amb el símbol de la ciutat (el morčić, un moret que també va acabar fatal de l’època de les invasions turques), i també globus de colors amb forma de palmera que decoraven el Korzo, el carrer principal (de l’italià “corso”).

Que penséssim això també ho devia fer aquell cel tapat, els edificis molt més aviat lletjos, les grans torres comunistes que vigilen els carrers com titans de formigó. Rijeka és una ciutat industrial i té un dels ports de mercaderies més importants del país. No ens ho vam dir els uns als altres, però ens sembla que tots devíem pensar el mateix: Zadar és petitet però té gairebé sempre una llum que enamora.

Cel i ciment. Tot era del mateix color.

Rijeka, també. Segons l'artista Vojo Radoičić.

Ens va agradar moltíssim trobar una pizzeria bonica perquè sí (i bona també!). Es diu Braccera, hi fan pizzes, bruschetes, amanides i pastes de tota classe i, el millor de tot, és que està tooooota decorada amb peces d’aquest artista. Una meravella! Un altre local que ens va agradar molt va ser un antic casalot que avui s’ha convertit en una mena de sala de concerts, és com si fos una casa okupa amb la cara neta, amb molt bona música, millor ambient i, una cosa molt important: la calefacció encesa!

El dia gran del Carnaval va ser el diumenge. A les dotze del migdia va començar la desfilada pels carrers. Hi havia colles amb molta gent i d’altres de més discretes. Els temes de les disfresses? De tota mena: clàssics com les diablesses, cambrers, flors i jardiners, abelles i ossos; moderns com els que anaven de Facebook, repetits, com els Caçafantasmes (i una multitud de babetes!), de titelles... Hi havia colles que portaven carrosses (des de cotxes atrotinats fins a tràilers de molts metres) i gent que havia preparat coreografies per impressionar el jurat. Com en tots els carnavals del món, el que feia tothom era beure de tot i molt.

Aquests portaven una esquetlla molt grossa al cul.

Una de les disfresses més curioses és la dels zvončari, uns homes (dones no) que es posen un jac de pells de corder (fan pudor i tot) i porten un penjoll d’esquetlles per tota l’esquena. Són molt escandalosos i fins i tot van picant-se els uns amb els altres per fer encara més soroll.

Nosaltres no portàvem disfressa però ens vam voler pintar la cara en una paradeta on hi havia nois i noies que per 20 kunes (uns 3 €) et feien una filigrana de colors a la galta. N’hi havia unes quantes, nosaltres vam triar la millor!

Un gremlin molt simpàtic.

Espelliño, espelliño, a máis fermosa do mundo,

podes dicirme quen é?

I per anar rematant el tema, una de les coses que s’han de tastar aquests dies són les fritule, uns bunyolets fets amb rakija (aiguardent) i espècies. I si se suquen a la xocolata la cosa ja és tremenda del tot.