L'any passat, quan a
classe explicàvem què eren les mones de Pasqua i la tradició
catalana de regalar ous i figures de xocolata als fillols, una noia
de Zagreb va ensenyar-me una fotografia d'uns ous decorats que havien
fet a casa seva durant la Setmana Santa. Els havien posat en una
cistelleta al centre de la taula per decorar i anar-se'ls menjant
durant aquests dies. Feien tan bonic i em va semblar una idea tan
diferent que vaig demanar-los que m'expliquessin com es preparaven.
Tenint en compte que tot just feia cinc mesos que havien començat a
aprendre català, es van fer entendre ben bé. La cosa va així:
Es posa una olla d'aigua a
bullir i s'hi tira una mica de sal. Quan l'aigua arrenca el bull,
s'hi tiren els colorants naturals (a cada recipient un color
diferent): per al violeta es fa servir la ceba lila (la de Figueres
aniria de primera); els espinacs aniran bé per tenyir-los de verd;
les flors de camamilla o dent de lleó serviran per al groc; la
remolatxa, mores o gerds els faran tornar vermells; la col llombarda
o el vi negre per al blau, i el cafè o les nous (potser ratafia) per
al marró. Com més fresques siguin les verdures i les flors més
intensos quedaran els colors. També cal dir que als supermercats hem
vist ampolletes de colorants artificials per fer-ho més fàcil i
garantir l'èxit.
Després, s'agafa una
dotzena d'ous, o els que es vulguin, i es fan bullir com si els
féssim durs. Una curiositat: a Croàcia els ous es compren per
desenes i no pas per dotzenes. Si només fem aquests ous per decorar, podem deixar-los fins a 3/4
d'hora al foc, però si ens els volem menjar, perquè no es passin
massa podem coure'ls com ho faríem normalment (uns 10 minuts, no,
Carles?), això sí, quan tanquem el foc els haurem de deixar
refredar dins de l'olla mateix, d'aquesta manera quedaran més ben
tenyits.
Si
no es volen embrutar tants pots diferents, una altra manera de
fer-los és decorant-los amb fulles de plantes que ens agradin, de
mida no gaire gran, per exemple julivert, trèvol o esparreguera, o també
petites flors. Necessitarem una mitja o un mitjó d'aquests fins, de
niló, on hi posarem els ous amb les fulles o flors a sobre, de
manera que el mitjó quedi com una funda per a l'ou i, alhora, ajudi
a aguantar a lloc les fulles i flors (no cal que les enganxem, això
sí, feu un nus ben fort a la mitja perquè no es desfaci a mitja
cocció). I fem el mateix procediment que abans, els posem al foc i
apa. Amb ceba lila és com acostumen a quedar més bé, el resultat
és molt vistós: quan treiem la mitja i separem les fulles de la
closca de l'ou veurem com hi han quedat les siluetes.
Ara em toca dir que encara no ho hem provat de fer, però tot arribarà... Aquest migdia hem anat a comprar un pollastre a l'ast per dinar i, mentre ens esperàvem, hem vist que tenien una cistelleta plens d'aquests ous decorats. Com que ens la miràvem tant, ens n'han volgut regalar un.
 |
| En croat un ou es diu jaja i la gallina, kokoš. |
 |
| L'ou al davant de la poncella de tulipa d'Istanbul. |
Per
anar acabant: jo, si fes aquests ous, em sabria molt de greu
haver-los de trencar per menjar-me'ls. Però es veu que això també
forma part de la tradició: has de picar l'ou al cap d'algú (al
front) per ajudar-te a equerdar la closca (la de l'ou, no la del
cap!). És un joc en què cal fins i tot córrer perquè no et fumin
un bon cop.
Si
us animeu a fer-ne expliqueu-nos com us han quedat.
Sretan Uskrs!
(Bona Pasqua!)
