Katalonski i galješki a la tele croata!

[Català i gallec a la tele croata!]

Avui és el Dia Europeu de les Llengües i a Zadar també l'hem celebrat. Aquesta tarda, a la plaça del Fòrum, tot de paradetes de diferents països han ofert informació i material sobre les seves respectives llengües. Feia molt bon dia i hi havia força ambient i fins i tot han muntat un escenari on s'hi han fet algunes actuacions musicals. La Universitat de Zadar també hi tenia una parada, però nosaltres no hem hagut de fer d'hostesses perquè la feina de difusió del català l'hem fet... a la tele!

Untitled from Irene Torra on Vimeo.

La qualitat del vídeo és així perquè ho hem gravat directament de la tele amb el mòbil. Quan arribava el gran moment se n'ha anat el senyal del TDT, però sort que ha tornat de seguida!

La setmana passada una periodista molt tenyida i molt pintada va demanar al Nikola, que és el responsable acadèmic del gallec i del català de la universitat, si voldríem que ens fessin una breu entrevista per parlar sobre com viuen els estrangers a Zadar. No hi vam posar cap inconvenient i dilluns passat les càmeres de la televisió nacional, la HRT1 (que seria com TVE!), van gravar-nos mentre fèiem un cafè a mig matí. Només van preguntar coses a la Roser: Què és el que més t'ha sorprès del caràcter croat? Què és el que menys t'ha agradat? Les respostes les va dir en català i el Nikola ho va traduir al croat. Explica que, per a ella, els croats són com valencians que parlen "raro" i la frase que diu en croat és "He viscut tres anys a Croàcia i ara torno a València". Més o menys...

El Nikola explica des de quan funcionen els lectorats del català i de gallec a la universitat i la veu en off del final del vídeo diu que "la introducció del lectorat de txec, els fullets turístics en rus i japonès i els més adorats català i gallec evitaran els problemes de comunicació a Zadar"*.

Ja es veu que la Natalia i jo només fem "bulto" (com que és el dia de les llengües no passa res per fer-ne servir més d'una), però estem contentes de com ha quedat el vídeo i del que s'hi diu. Si no enteneu res, no patiu. Nosaltres estem igual a tothora!

Visca la diversitat lingüística i per molts anys al català!

*Hem tardat gairebé una hora a fer una traducció més o menys passable del que diu el vídeo, sort de l'ajuda de la Marija, que parla un català fantàstic!

Excursió a Paklenica

Aquest cap de setmana hem aprofitat per fer una excursió al Parc Natural de Paklenica (es llegeix Paklenitsa), que és (si vas ben guiat i no et perds pel camí) a uns tres quarts d’hora amb cotxe de Zadar. 

Paklenica, situat al sud-est del massís de Velebit, que forma part dels Alps Dinàrics, és un conjunt de muntanyes calcàries que vistes de lluny tenen un aspecte més aviat sec i pelat, però quan hi ets a sobre comproves que els boscos de faigs i pins et van envoltant i que pots fer bona part del camí passant per l’ombra. Els pics més alts no arriben als 2.000 metres i hi ha una xarxa de senders que recorren la serralada, que està tallada per dues valls: Velika Paklenica i Mala Paklenica.

Cotxe aparcat, motxilles a coll i a punt per a la marxa. Abans de tot, però, calia pagar l’entrada. El senyor que les venia (tenia tot el braç dret tatuat i la cara ben vermella) ens va dir que ens faria un descompte perquè li havíem caigut bé, perquè li havíem distret el matí i, sobretot, perquè la Roser ja té un domini espaterrant del croat. Total, que ens vam estalviar unes 10 kunes per entrada (que seria menys d’un euret i mig), 30 cadascú, a preu infantil. Tot això que hi vam guanyar.

El parc és un paradís per als escaladors. N’hi havia dotzenes i ens els miràvem des de baix, comentant la força que s’ha de fer (i tenir) per emparrar-se per aquell rocam feréstec, mantenir-s’hi amb dignitat i, finalment, baixar-ne com si res, lleugers i lliscant com si fossin tots spidermans (i spidergirls també, que n’hi havia força) en ple entrenament. 

Com dèiem, però, tot això nosaltres només ens ho miràvem. Havíem anat al parc a fer una caminada que no ens semblava que hagués de ser tan costeruda, però sí, almenys la primera mitja horeta. 

De davant a darrere: la Natalia (lectora de gallec), la Irene
(lectora d'enguany) i la Roser (dels darrers tres) al costat
de la fita assolida. El Carles ens feia la foto, clar... 

Comencem pujant per un camí de pedres grans i llises que va fent esses, i de seguida anem guanyant altitud. És el tram més fort, però com que estem frescos i tenim ganes de caminar aviat el superem. A partir d’aquí trobem la recompensa al nostre esforç: una font natural d’on surt una aigua fresquíssima que ens serveix per refer-nos de la pujada i ens assenyala el començament d’un tram molt més suau i agradable que passa pel mig d’una fageda. Pel camí fins i tot podem veure tres isards que s’han acostat a una bassa per beure. Quan arribem al refugi de Lugarnica decidim fer parada per dinar, que ens ho hem ben guanyat! Havent dinat, reprenem el camí fins al següent refugi, a una mitja horeta de distància, per un tram una mica més empinat però igualment de bon fer. El sol encara pica i no ens podem estalviar l’última suada; sort que no triguem gaire a arribar al nostre final de trajecte i tornar a omplir l’ampolla d’aigua. Aquest refugi és el punt de partida per travessar cap a l’altra vall i fer diversos cims (a més de 5 hores de distància!), però nosaltres estem prou satisfets de la ruta i ja pensem en el gelat que ens fotrem quan arribem a Starigrad, el poble de l’entrada del parc.

Avall que fa baixada!

El debut

12 - 12

Locals: Kevin, Pau, Carles, Boško, Hrvoje

Visitants: Marijo, Dino, Dejan, Kruno, Toni

Incidències: Terreny de joc sec i dur. Un jugador suplent per repartir entre els dos equips. Quatre persones de públic, dos turistes avorrits, el vigilant del pàrquing (que va estar entretingut) i la nova lektorica, la Irene, amb tasques d’aplegapilotes.

Els jugadors més puntuals en l'escalfament previ.

Ahir a la tarda es va jugar el primer partit de la temporada de la competitiva lliga croata. Malgrat que la temperatura encara és elevada i la pretemporada ha estat inexistent, onze joves esportistes arribats d’arreu (de fet dels Països Catalans i Croàcia) van disputar un enfrontament en què l’entusiasme i l’esforç van compensar el nivell físic desitjat. El ritme del duel va començar revolucionat i el primer gol visitant va arribar ben aviat, però l’avantatge va durar poc perquè de seguida els locals van aconseguir l’empat. Aquesta tònica es va imposar al llarg de tot el matx, i els dos equips es van anar alternant al capdavant del marcador, amb diferències de tan sols dos o tres gols. 

Una de les jugades més destacades del matx.

A mesura que passava el temps, el desgast físic va fer acte de presència i la pilota ja no es movia amb tanta fluïdesa i claredat. Els canvis a la banqueta es van fer constants i això va comportar una barreja de jugadors locals i visitants en els dos equips, que no tenien res a veure amb els de l’inici del partit. Quan ja s’havia jugat una hora i trenta minuts (no hi va haver mitja part) els jugadors (els croats) van acordar que calia arribar fins a dotze gols, però sorprenentment quan un equip va marcar el dotzè, encara es va continuar fins que l’altre conjunt també empatés a dotze. El perquè no se sap, caldrà esperar fins que aprengui una mica més de croat.

Després del matx, com a recompensa de l’esforç, en Pau i jo ens vam llançar de caps a la riba. No hi ha res més reconfortant que un bany al mar després d’un partit tan intens.

La casa zadarenca

Avui inaugurem oficialment aquest espai amb una entrada que ens fa molta il·lusió: us convidem a entrar a casa per celebrar la diada.

Una mica per la pressió del lobby valencià de Zadar i molt perquè ens va agradar de seguida, hem decidit que ens quedarem al pis que, després de tres anys d'estar habitat per la lectora de català (la Roser), podem dir que s'ha convertit en un fort català. Té tot el que ens fa falta, els mateixos metres quadrats que el nostre piset de Barcelona, és al rovell de l'ou del centre històric de la ciutat, està reformat i el preu és indiscutiblement econòmic (si ho comparem amb el que hem anat pagant fins ara). 

Hem fet un àlbum per ensenyar-vos com és, esperem que es vegin bé les fotos. Les hem hagut de fer des de la càmera del telèfon mòbil perquè ens hem deixat el cable de la càmera per passar-les a l'ordinador. No es podia pensar en tot... Només heu de fer-hi clic a sobre i us aniran apareixent les diapositives (si les voleu veure més grosses, feu-hi un parell de clics i s'obrirà una pestanya nova).

Molt bona diada i fins aviat!

Ja som aquí (i ens hi pensem quedar)

Tota una sèrie de circumstàncies (encara ara no sabem si atzaroses o no) ens han fet deixar la nostra estimada Barcelona* i estrenar una nova i emocionant etapa a Zadar. De vegades quedes acollonit de com alguns fets que apareixen com a inconvenients i grans maldecaps acaben per ser una inesperada i gran oportunitat, i com que se’ns ha presentat així de bé, l’hem caçat al vol, i una mica temerosos però molt emocionats intentarem aprofitar-la tan bé com sapiguem.

Us convidem a passar per aquí sempre que us vingui de gust espiar-nos per un foradet i assabentar-vos de les coses que anem vivint, aprenent i descobrint. Ens comprometem a treure la pols tot sovint a aquest espai amb noves entrades i no cal ni dir que tots els comentaris seran molt i molt ben rebuts.

Dobrodošli! 

(Benvinguts!)

*Amb el permís dels garriguencs i fondarellencs...