Tr3nta estirades d'0rella

Fa quatre dies vaig fer 30 anys, que aviat és dit, i la Irene em va preparar una bona sorpresa amb l'ajuda de les nostres amigues zadarenques, un regal com cal per fer d'aquest dia un record inoblidable.

El dia abans, al vespre, vam quedar per fer un beure al bar de sota casa, el Đina, i llavors ja es va engegar tota la maquinària. Em van regalar un jersei esportiu i em van dir que me l'havia de posar l'endemà al matí, per anar a fer fúting tota la colla, que seria el meu regal.

Les quatre floretes i jo.

L'endemà, però, en comptes d'anar a córrer em van carregar al cotxe i em van portar d'excursió. Ja m'havien enredat. Jo no sabia on anava, però elles ho tenien tot lligat. A mig camí em van fer obrir el primer regal del dia: un mapa de gran escala de tota la costa de Croàcia, imprescindible per a un malalt de mapes com jo. Després d'una bona estona de carretereta vam arribar al Parc Nacional de Krka, al peu d'un llac on hi ha un monestir al mig, en una petita illa: Visovac. Un noi ens va venir a recollir amb una barca i ens va portar fins a l'illa, on ens esperava un monjo franciscà molt simpàtic per fer-nos de guia. Aquest lloc durant el bon temps està plagat de turistes, però a l'hivern no hi ha ningú i una visita guiada com aquesta és cosa de privilegiats. Fra Stjepan ens va acomiadar convidant-nos a un gotet de rakija d'herbes (aiguardent) elaborada per ells mateixos, i així vam marxar amb les orelles ben calentes.

El monestir de Visovac, al bell mig del llac.

Després, quan ja hi havia la gana feta, vam anar a dinar en un restaurant casolà on preparaven un plat típic de la regió: mesa ispod peke (carn a la peka). El que és típic és la manera de cuinar, que consisteix a posar una mena de cassola o perol a terra sobre la brasa, tapar-ho amb la peka (tapa) i llavors cobrir-ho amb més brasa. Amb l'escalfor es va coent el que hi ha a dins, que pot ser carn, peix, verdures…

30 espelmes, aviat em caldrà un extintor.

No va faltar, és clar, el pastís. 

Un Sacher boníssim que la Irene havia fet el dia abans i que la Marga havia enllestit i amagat a dins del cotxe just abans de marxar, sense que jo, pobre de mi, m'adonés de res. Tot darrere va caure un altre regal: un llibre de cuina dàlmata, i en croat! Per anar practicant la llengua mentre vaig remenant la cassola. Encara no l'he estrenat a la pràctica, però quan ho faci penjaré la recepta traduïda i la foto del plat que en surti.

Digueu Lluííííííííííssss.

Finalment, quan ja érem a casa rebentats de tot el dia, vaig tenir una altra sorpresa que arribava de molt lluny. Toc, toc... connecta't a l'Skype, em diu el meu cosí. I quan l'obro em trobo tota la colla de Garrigàs amorrada a la pantalla de l'ordinador, cantant-me Moltes Felicitats, fent-me oblidar tots els quilòmetres que ens separen i recordant-me que per Nadal no m'escaparé de pagar la ronda.

Moltes gràcies, patuleia!

Després d'anar a l'estació de busos per recollir en Ciceró, que l'hem tingut aquí tot el cap de setmana i que diu que l'hem tractat com un rei (això es mereix una altra entrada), encara hi havia un últim paquet per obrir: unes sabates noves!

Sens dubte no hi ha res millor per estrenar la trentena amb pas ferm.