El cap de setmana passat vam anar a fira. A una mitja horeta amb cotxe
des de Zadar hi ha el poble de Benkovac, on organitzen cada dia 10 un mercat a
l’aire lliure en un descampat a tocar del bosc. Ja hi havíem anat un parell de
vegades, però entre una cosa i una altra encara no havíem pogut veure la famosa
fira: el primer dia vam arribar tard, quan ja desparaven, i el segon cop va ser
després de la nevada i no hi vam trobar ni una ànima, devien tenir por de fred.
Aquesta vegada sí que vam tenir sort, feia molt bon dia i a més es va
escaure en dissabte i hi havia molt d’ambient. I de què és la fira? Doncs és un
mercat rural on venen una mica de tot. Podríem dir que hi ha tres sectors: el
de la maquinària, el del bestiar i el de les parades de tot tipus.
Unes quantes gallines. Per cert, aquí els galls quan canten fan "kukuriku". |
El sector de les màquines no us penseu que és gran cosa (res a veure
amb la fira de Sant Josep de Mollerussa –de moment–), una petita mostra de
tractors, arades i altra maquinària. La part del bestiar no era gaire extensa
tampoc i segurament altres dies deu ser més lluïda, però vam poder veure que
venien força aviram: gallines, ànecs, galls dindi, coloms..., també hi tenien
conills, gossos (no pas per menjar, eh) i un ruc amb un ruquet petit que
mamava.
La velleta dels vestits. |
Cistells i escombres. |
La peka. |
Un bon grapat d'aixades. |
La part més grossa era la de les parades de tota classe. N’hi havia de
sabates, de roba (unes quantes de roba militar o de caçador) i de coixins,
cortines i teles. D’aquest apartat cal destacar la velleta amb més anys que
arrugues que venia vestits i peces folklòriques ben acolorides. També hi havia
parades amb tot d’estris i mobles treballats de fusta i de vímet, amb
tamborets, culleres, cistells de totes mides i formes, joguets... Fins hi tot
hi havia llocs on havien parat sofàs, llits, bancs, taules i més mobles. N’hi
havia que venien antiguitats i ferralles barrejades (es feia de mal dir què era
una cosa i què era l’altra), un gènere digne d’estar exposat als Encants. D’altres oferien aixades, carretons i tot d’eines del camp. També venien
planter i fruiters. I encara hi havia parades amb recipients de fang i de
ferro, com ara la peka,
aquella tapa que havíem explicat en una altra entrada que serveix per coure
aliments amb l’escalfor de la brasa.
Els embotits fumats. |
Si us hi fixeu veureu la pell de la bèstia. |
I, finalment, parades de menjar, és clar, amb sacs de patates de 10
quilos, cebes, rastelleres d’alls, llegums, fruits secs... I n’hi havia una on
tenien embotits fumats i formatges, amb un formatge fresc molt curiós que només
elaboren durant els mesos de febrer i març, perquè està fet amb la llet de les
ovelles que acaben de parir, i el guarden dins d’una pell de xai o cabra.
Nosaltres en vam demanar una mica i ens el van treure de dins
d’aquella mena de gaita resseca. Tot s’ha de dir, barrejat amb l’amanida i
alguna cosa dolça com ara mel és boníssim! També vam comprar un coixí d’aquests
que es posen a la cadira per plantar-hi el cul, un cullerot de fusta per
remanar la paella (tenim pendent de fer una paella valenciana... però això ja
ho explicarem més endavant) i tres pensaments per guarnir el balcó: un de
taronja, un de groc i un de lila.
Només vam marxar amb la recança de no haver-nos endut una kokoš. Potser la pròxima vegada la posarem al
sac i el lligarem ben lligat.
Per cert, les fotos no són nostres perquè ens vam quedar sense bateria. Les imatges són del web de Benkovac i de la pàgina d'eZadar.
Per cert, les fotos no són nostres perquè ens vam quedar sense bateria. Les imatges són del web de Benkovac i de la pàgina d'eZadar.
Ara ja van montant la Fira de Sant Josep per aquí fora al carrer. Aquest any les paradetes les tornaràn a posar al mig del poble, així que nosaltres estarem una mica més tranquils i no posaràn tractors, i per això, la Fira, tindrà menys extensió. A veure si ens fa bon temps.
ResponEliminaAquestes gallinetes de la foto semblen les del Gumer. Ara fan tants ous que el Joan no para de fer cocs.
Petonets!!!
doncs hauria estat molt bé una kokoš que diguera que ne.
ResponEliminaAquestes gallines, entre un armari i una paret serien pell. Petons.
ResponEliminaTieta, fes un petó ben fort al padrí i dóna records a les gallinetes, que ja sé que m'enyoren molt. Quina gràcia això dels cocs? Així s'han acabat els règims? I pareu compte amb la Núria quan arribi: si volta gaire pel pati no us en fieu, que es veu que ha agafat una tírria grossa a galls, gallines i capons i vés a saber què els faria, pobretes.
ResponEliminaPer al senyor Sif poques paraules em queden després de sentir-li dir que podia prendre un conillet a una nena per posar-lo al calder. Ja m'agradarà saber si diu el mateix d'aquí a uns quants mesos... ;)
quin bandarra aquest Sif!
ResponElimina