dilluns, 4 de novembre de 2013

Un mes

Avui fa un mes de la tornada.

Un mes just dels últims quilòmetres silenciosos abans d'arribar a casa, amb el cotxe fins al capdamunt de tot el que ens ha fet ser nosaltres a Zadar. Amb les galtes plenes de sol i uns mirallets on véiem, també, tot el que Zadar ens ha fet ser.

Avui fa just un mes d'una matinada de desvetllament, de nou nusos a la panxa, de desfeta rara. De febrada per no se sap què. O una mica sí, es pensa la gent. Segurament era la tronada que devia fer força estones que niava dins, i vet aquí el desori. (Sí, segurament.)

I a veure com ho farem ara. Perquè quantes coses ens han quedat per apuntar per aquí, excursions i dies i contes i fotografies. I quantes vegades hem dit que ens hi posaríem, i no. L'enyoradissa hi és, però el retorn és dolç i per això mirarem de no tancar la paradeta del tot. (Però ara que ja no hi som, a veure com ens ho farem...)

I per davant un ramet de mesos per reviscolar-nos, assumir-nos i tornar-hi.

Mentrestant, el començament*

El nostre Zadar és un gallonet d'aquesta taronja.
Godall Formacions, 2013.
Sabeu allò de les casualitats còsmiques que potser no ho són tant? Doncs aquesta és una història que diria que s’hi podria sumar, en aquesta llista, o almenys així és com més m’agrada entendre-la. És la història de com vaig anar a parar, per fer-hi aprendre el català, a Zadar, bellíssima i tranquil·la (sí, una mica avorrida) ciutat de la costa dàlmata.

(...) 
Quan l’oportunitat es va fer moment d’encetar camí res em podia fer pensar que venir a Zadar voldria dir sorprendre’m descobrint de quina manera viu la nostra llengua tan lluny de casa, en una realitat que pensava tan diferent. Ni sospitava tampoc que participaria en situacions tan bones, regulars, dolentes i excel·lents, ni que m’omplirien el sarró de tanta vida.


* El singular, en aquest relat, té una veu plural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada