Bòsnia no ha pogut ser,
aquesta vegada no. Massa fred, massa gel i neu a les carreteres, massa quilòmetres
de carretera en no gaire bon estat. Segur que a la primavera Sarajevo i Mostar encara seran més boniques.
Hem trobat alternativa: el
cap de setmana passat vam anar de Carnaval a Rijeka. Ens van dir: aneu-hi, que és
el tercer Carnaval més famós del món després del de Río i del de Venècia (i que
no s’enfadi la gent de Sitges i de Roses).
Després de fer una
primera volta per la ciutat no vam tenir la impressió que allà s’hi hagués de
celebrar un Carnaval tan gran. Sí, hi havia cintetes de colors penjades pels
carrers i algunes banderetes amb el símbol de la ciutat (el morčić, un moret
que també va acabar fatal de l’època de les invasions turques), i també globus de
colors amb forma de palmera que decoraven el Korzo, el carrer principal (de l’italià
“corso”).
Que penséssim això també
ho devia fer aquell cel tapat, els edificis molt més aviat lletjos, les grans torres
comunistes que vigilen els carrers com titans de formigó. Rijeka és una ciutat
industrial i té un dels ports de mercaderies més importants del país. No ens ho
vam dir els uns als altres, però ens sembla que tots devíem pensar el mateix:
Zadar és petitet però té gairebé sempre una llum que enamora.
 |
| Cel i ciment. Tot era del mateix color. |
 |
| Rijeka, també. Segons l'artista Vojo Radoičić. |
Ens va agradar moltíssim
trobar una pizzeria bonica perquè sí (i bona també!). Es diu Braccera, hi fan
pizzes, bruschetes, amanides i pastes de tota classe i, el millor de tot, és
que està tooooota decorada amb peces d’aquest artista. Una meravella! Un altre
local que ens va agradar molt va ser un antic casalot que avui
s’ha convertit en una mena de sala de concerts, és com si fos una casa okupa amb la cara
neta, amb molt bona música, millor ambient i, una cosa molt important: la
calefacció encesa!
El dia gran del Carnaval
va ser el diumenge. A les dotze del migdia va començar la desfilada pels
carrers. Hi havia colles amb molta gent i d’altres de més discretes. Els temes
de les disfresses? De tota mena: clàssics com les diablesses, cambrers, flors i
jardiners, abelles i ossos; moderns com els que anaven de Facebook, repetits,
com els Caçafantasmes (i una multitud de babetes!), de titelles... Hi havia
colles que portaven carrosses (des de cotxes atrotinats fins a tràilers de
molts metres) i gent que havia preparat coreografies per impressionar el jurat.
Com en tots els carnavals del món, el que feia tothom era beure de tot i molt.
 |
| Aquests portaven una esquetlla molt grossa al cul. |
Una de les disfresses més
curioses és la dels zvončari, uns homes (dones no) que es posen un jac de pells
de corder (fan pudor i tot) i porten un penjoll d’esquetlles per tota l’esquena.
Són molt escandalosos i fins i tot van picant-se els uns amb els altres per fer
encara més soroll.
Nosaltres no portàvem
disfressa però ens vam voler pintar la cara en una paradeta on hi havia nois i
noies que per 20 kunes (uns 3 €) et feien una filigrana de colors a la galta. N’hi
havia unes quantes, nosaltres vam triar la millor!
 |
| Un gremlin molt simpàtic. |
 |
Espelliño, espelliño, a máis fermosa do mundo,
podes dicirme quen é?
|
I per anar rematant el
tema, una de les coses que s’han de tastar aquests dies són les fritule, uns
bunyolets fets amb rakija (aiguardent) i espècies. I si se suquen a la xocolata
la cosa ja és tremenda del tot.
