dissabte, 25 de febrer del 2012

Carnaval a Rijeka


Bòsnia no ha pogut ser, aquesta vegada no. Massa fred, massa gel i neu a les carreteres, massa quilòmetres de carretera en no gaire bon estat. Segur que a la primavera Sarajevo i Mostar encara seran més boniques.

Hem trobat alternativa: el cap de setmana passat vam anar de Carnaval a Rijeka. Ens van dir: aneu-hi, que és el tercer Carnaval més famós del món després del de Río i del de Venècia (i que no s’enfadi la gent de Sitges i de Roses).

Després de fer una primera volta per la ciutat no vam tenir la impressió que allà s’hi hagués de celebrar un Carnaval tan gran. Sí, hi havia cintetes de colors penjades pels carrers i algunes banderetes amb el símbol de la ciutat (el morčić, un moret que també va acabar fatal de l’època de les invasions turques), i també globus de colors amb forma de palmera que decoraven el Korzo, el carrer principal (de l’italià “corso”).

Que penséssim això també ho devia fer aquell cel tapat, els edificis molt més aviat lletjos, les grans torres comunistes que vigilen els carrers com titans de formigó. Rijeka és una ciutat industrial i té un dels ports de mercaderies més importants del país. No ens ho vam dir els uns als altres, però ens sembla que tots devíem pensar el mateix: Zadar és petitet però té gairebé sempre una llum que enamora.

Cel i ciment. Tot era del mateix color.
Rijeka, també. Segons l'artista Vojo Radoičić.

Ens va agradar moltíssim trobar una pizzeria bonica perquè sí (i bona també!). Es diu Braccera, hi fan pizzes, bruschetes, amanides i pastes de tota classe i, el millor de tot, és que està tooooota decorada amb peces d’aquest artista. Una meravella! Un altre local que ens va agradar molt va ser un antic casalot que avui s’ha convertit en una mena de sala de concerts, és com si fos una casa okupa amb la cara neta, amb molt bona música, millor ambient i, una cosa molt important: la calefacció encesa!

El dia gran del Carnaval va ser el diumenge. A les dotze del migdia va començar la desfilada pels carrers. Hi havia colles amb molta gent i d’altres de més discretes. Els temes de les disfresses? De tota mena: clàssics com les diablesses, cambrers, flors i jardiners, abelles i ossos; moderns com els que anaven de Facebook, repetits, com els Caçafantasmes (i una multitud de babetes!), de titelles... Hi havia colles que portaven carrosses (des de cotxes atrotinats fins a tràilers de molts metres) i gent que havia preparat coreografies per impressionar el jurat. Com en tots els carnavals del món, el que feia tothom era beure de tot i molt.

Aquests portaven una esquetlla molt grossa al cul.
Una de les disfresses més curioses és la dels zvončari, uns homes (dones no) que es posen un jac de pells de corder (fan pudor i tot) i porten un penjoll d’esquetlles per tota l’esquena. Són molt escandalosos i fins i tot van picant-se els uns amb els altres per fer encara més soroll.





Nosaltres no portàvem disfressa però ens vam voler pintar la cara en una paradeta on hi havia nois i noies que per 20 kunes (uns 3 €) et feien una filigrana de colors a la galta. N’hi havia unes quantes, nosaltres vam triar la millor!

Un gremlin molt simpàtic.
Espelliño, espelliño, a máis fermosa do mundo,
podes dicirme quen é?
I per anar rematant el tema, una de les coses que s’han de tastar aquests dies són les fritule, uns bunyolets fets amb rakija (aiguardent) i espècies. I si se suquen a la xocolata la cosa ja és tremenda del tot.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Snijeg

(Neu)

Ahir va nevar.

Avui ha nevat.

Ara no neva.

Demà potser també nevarà.

Que guai!




I que blanc!


dimarts, 31 de gener del 2012

Hladan


Ara sí que ha arribat de veritat la fred! Al carrer l’aire és glaçat i en Tomislav Molijnu diu que aquesta setmana les temperatures a tot Dalmàcia seran sota zero i que la probabilitat que nevi és molt alta.
Encara sort que nosaltres al menjador de casa, amb l’aire condicionat nou de trinca, hi estem la mar de calents...



...ara bé, una altra cosa és l’habitació, on l’ambient és una altra història!


Passa... passa...!

diumenge, 29 de gener del 2012

Lost in Translation


Matinada del divendres. Un alemany i una catalana parlen en un bar croat on hi ha música d’un grup que fa versions de grans èxits en anglès. Això que l’alemany comença a explicar una tradició de Carnaval d’una illa dàlmata anomenada Lastovor. Diu que, des del cim d’una muntanya, llancen cap avall, encès, un ninot que representa un turc (turkish puppet). La catalana, esgarrifada, pregunta si al pobret petit gall dindi (turkey puppie) el cremen viu.

L’alemany, incrèdul que la catalana pogués formular aquella pregunta, li demana que com pot pensar que, avui en dia, cremin de viu en viu un pobre turc. La catalana, quan lliga caps, esclata a riure i entèn la confusió. Li ho prova d'explicar tot a l’alemany, que també riu, i acaba amb un molt encertat ( desafortunadament encara) comentari: les salvatjades més grans amb els animals es fan a Espanya.

El turc del Carnaval de Lastovo, de cap a la foguera.
Qui s'ajunta amb mala gent, sempre acaba rebent.
La llegenda d'aquest carnestoltes, més o menys ben explicada, la trobareu aquí

Té sorpresa. [Al final de la pàgina, l'últim apartat "Mitos y leyendas"].


Aquesta setmana ha estat especialment rica en el camp d’aquest tipus de disbarats. El diari El Punt/Avui publicava una notícia sobre el referèndum de l’entrada a la UE que es va fer ara fa una setmana a Croàcia (en parlarem una hora o altra). Explicava que entre els que han recolzat l'adhesió a la UE destaca Davant Gotovina, ex comandant de l'Exèrcit de Croàcia condemnat a 24 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional (TPI) pels crims de guerra comesos contra els serbis entre 1991 i 1995, el qual va complicar les negociacions entre el país i la UE.  Tot correcte, llevat que aquest home es diu Ante Gotovina, i no pas "Davant" (suposem que la notícia es devia agafar d'agència i se'n va fer una traducció de l'espanyol al català). 

No sabem si és arran d’això o què, però pocs dies més tard aquesta mateixa capçalera publicava un article de Carles Ribera titulat “Traductors automàtics”, on es reconeixia la invisible i imprescindible feina dels correctors i traductors professionals, malgrat que avui tothom disposi d’eines automàtiques creades i entrenades per fer aquesta tasca.

Però precisament és l’ús precipitat, indiscriminat i passiu d’aquests traductors el que fa que el professorat de llengua es trobi tresors com aquest*: “Jo parlo tres llengües: polonès, castellà i engonals”. Que com pot ser? Escriviu "inglés" sense accent, que el traductor no falla: "ingles" = engonals. Un 10 per la maquineta i un 0 per la persona que l’ha utilitzat. 

No trobem cap altra millor manera d’acabar que enllaçant un parell de vídeos de dos catacracs del multilingüisme. Un seleccionador de futbol espanyol inventant-se un francès delirant i un pilot de Moto GP fent un transvassament molt creatiu del castellà a l’anglès. Perquè estan “like fish in the water!”.

Aquesta entrada es pot enriquir molt amb les experiències que tots els amics docents, correctors, traductors i escriptors vulgueu aportar. Endavant les atxes!


*Basat en fets reals. La lectora de català de Bremen ha volgut compartir aquesta perleta amb la resta dels seus companys. Gràcies!


dilluns, 23 de gener del 2012

Reentreé

La tornada ha costat.

Després de les vacances de Nadal a casa s'ha fet costerut tornar-hi, i per això s'ha fet més llarga del que hauríem volgut la pausa bloguera. Però ja hi som altra vegada, amb una entrada curteta, que ja tocava, i només per dir que tot continua bé. Aquestes primeres setmanes de l'any ens hem fet passar els enyors amb bona teca (paella zamorana inclosa!), passejades lluminosess vora el mar, un concert de Hladno Pivo* (rock del bo!) a l'Arsenal, una visita a l'exposició fotogràfica "Barcelona live stream" a Zadar (?!), i amb força estones casolanes, estrenant l'aire condicionat (que també fa escalforeta), regal dels Reis croats.

Ara el que més ens anima és l'arribada de l'època d'exàmens perquè nosaltres escamparem la boira uns dies a Bòsnia, on ens fotrem de fred i podrem respirar un aire diferent dels balcans. Us explicarem com va.

Ens hem proposat d'anar mantenint viu aquest espai, afegint-hi coses més sovintet. Esperem que el propòsit sigui dels que es compleixen de veritat i arriben a final d'any. 


Sretan nova godina i fins ben aviat!


* Us animem a escoltar aquesta cançó, es diu Konobar ('cambrer'). La trobem la mar d'animada i agraïda, perquè és d'aquelles que es poden cantar sense saber-ne gens ni mica què diu (com a mínim l'últim tros: looo, looo, lo-lo-lo-lo, lo-lo-lo-lo!!!). Per si voleu fer karaoke, hem triat el vídeo que té la lletra. Qui és el més valent?

dimecres, 21 de desembre del 2011



D'això...                                                                                                ...a això altre




han passat tres mesos i pico...

...i poc fred, fins ara. I quatre pops a la gallega. Cinquanta estudiant(e)s de català. L'acceptació de Croàcia a la UE. Excursions a la muntanya i a la capital. El comiat de la Roser. Anades i tornades del Pau. La companyia de la Montserrat. Un recital de poesia escrita per dones en català, al cor de Zadar. L'abandonament definitiu de les armes d'ETA. Descobertes gastronòmiques. Una prova (superada!) de croat. Dos multes d'aparcament. La boda de la Montse i en Nino. Desenes de notes d'orgue marí, de fons (tu-tuuu-tu;tu). Pluges de les grosses i una tempesta que esgarrifava. Converses iberoromàniques: portuguès, gallec, espanyol i català, tot alhora. Una castanyada amb castanyes petrificades. Els 30 del Carles. Els 26 de la Irene. Eleccions generals a Espanya (papereta enviada) i a Croàcia (victòria per als de centre esquerra). Uns pantalons estripats (i apedaçats). Soparets al Canzona. 1 euro = 7,44 kunes. La visita del Cice. Una txollada al barber. Dos partits de futbol. Una bicicleta nova. Connexions Skype a tres bandes: Zadar-Fondarella-Phoenix. I a can Funallet que... "Ai, mare! Truquen! Joseeep, on és la càmera?!". I dies bons, dies normals i algun de vés. I una llista llarga de coses per fer, encara.

Però ara és Nadal, i cada ovella al seu corral, que diu el sr. Marcel·lí. I ara sí, cap a casa hi falta gent. Bon Nadal a tothom i fins ben aviat, que ja venim!

Fiiiiiiiuuuuuu!


dimarts, 6 de desembre del 2011

Sveti Nikola


Avui, 6 de desembre, aquí s'ha celebrat el dia de sant Nicolau. No és festiu, però una mica sí que ho sembla, sobretot ara que ja han encès els llums de Nadal pels carrers i es van atansant els dies de festa. Es veu que per sant Nicolau es fan regals als nens que han fet bondat. Se'ls regalen bombons, xocolata i potser alguna joguina o llibre. Si han fet maleses i no han cregut gaire, se'ls regala un bastó i una figura del Krampus, un dimoni vermell, amb una llengua llarga, potes de boc i un aspecte molt lleig; el sistema és el mateix que el del carbó de Reis: una manera dolça de runar la canalla. Això del dimoni és una mica nou aquí, diu que ha vingut de les tradicions centreeuropees, que comencen el període de Nadal avui. Durant la nit del dia 5, passa aquest dimoni a recollir els nens dolents per les cases, i els carrega dins d'un sac per portar-los a l'infern. Quina por!

Avui, dia de sant Nicolau, el conserge bo de la universitat m'ha regalat un CD. L'ha gravat ell mateix, hi ha posat música de klapa i un munt de materials perquè m'apliqui més a l'estudi del croat. L'altre dia em va renyar una mica perquè trobava que ja n'hauria de saber més, de croat, i que li hauria de poder demanar les coses en aquesta senyora llengua com si res. 



Estic contenta. 

D'alguna manera, em sembla que també he tingut regal de sant Nicolau. 


Bons dies de festa, si els feu!