dimarts, 31 de gener del 2012

Hladan


Ara sí que ha arribat de veritat la fred! Al carrer l’aire és glaçat i en Tomislav Molijnu diu que aquesta setmana les temperatures a tot Dalmàcia seran sota zero i que la probabilitat que nevi és molt alta.
Encara sort que nosaltres al menjador de casa, amb l’aire condicionat nou de trinca, hi estem la mar de calents...



...ara bé, una altra cosa és l’habitació, on l’ambient és una altra història!


Passa... passa...!

diumenge, 29 de gener del 2012

Lost in Translation


Matinada del divendres. Un alemany i una catalana parlen en un bar croat on hi ha música d’un grup que fa versions de grans èxits en anglès. Això que l’alemany comença a explicar una tradició de Carnaval d’una illa dàlmata anomenada Lastovor. Diu que, des del cim d’una muntanya, llancen cap avall, encès, un ninot que representa un turc (turkish puppet). La catalana, esgarrifada, pregunta si al pobret petit gall dindi (turkey puppie) el cremen viu.

L’alemany, incrèdul que la catalana pogués formular aquella pregunta, li demana que com pot pensar que, avui en dia, cremin de viu en viu un pobre turc. La catalana, quan lliga caps, esclata a riure i entèn la confusió. Li ho prova d'explicar tot a l’alemany, que també riu, i acaba amb un molt encertat ( desafortunadament encara) comentari: les salvatjades més grans amb els animals es fan a Espanya.

El turc del Carnaval de Lastovo, de cap a la foguera.
Qui s'ajunta amb mala gent, sempre acaba rebent.
La llegenda d'aquest carnestoltes, més o menys ben explicada, la trobareu aquí

Té sorpresa. [Al final de la pàgina, l'últim apartat "Mitos y leyendas"].


Aquesta setmana ha estat especialment rica en el camp d’aquest tipus de disbarats. El diari El Punt/Avui publicava una notícia sobre el referèndum de l’entrada a la UE que es va fer ara fa una setmana a Croàcia (en parlarem una hora o altra). Explicava que entre els que han recolzat l'adhesió a la UE destaca Davant Gotovina, ex comandant de l'Exèrcit de Croàcia condemnat a 24 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional (TPI) pels crims de guerra comesos contra els serbis entre 1991 i 1995, el qual va complicar les negociacions entre el país i la UE.  Tot correcte, llevat que aquest home es diu Ante Gotovina, i no pas "Davant" (suposem que la notícia es devia agafar d'agència i se'n va fer una traducció de l'espanyol al català). 

No sabem si és arran d’això o què, però pocs dies més tard aquesta mateixa capçalera publicava un article de Carles Ribera titulat “Traductors automàtics”, on es reconeixia la invisible i imprescindible feina dels correctors i traductors professionals, malgrat que avui tothom disposi d’eines automàtiques creades i entrenades per fer aquesta tasca.

Però precisament és l’ús precipitat, indiscriminat i passiu d’aquests traductors el que fa que el professorat de llengua es trobi tresors com aquest*: “Jo parlo tres llengües: polonès, castellà i engonals”. Que com pot ser? Escriviu "inglés" sense accent, que el traductor no falla: "ingles" = engonals. Un 10 per la maquineta i un 0 per la persona que l’ha utilitzat. 

No trobem cap altra millor manera d’acabar que enllaçant un parell de vídeos de dos catacracs del multilingüisme. Un seleccionador de futbol espanyol inventant-se un francès delirant i un pilot de Moto GP fent un transvassament molt creatiu del castellà a l’anglès. Perquè estan “like fish in the water!”.

Aquesta entrada es pot enriquir molt amb les experiències que tots els amics docents, correctors, traductors i escriptors vulgueu aportar. Endavant les atxes!


*Basat en fets reals. La lectora de català de Bremen ha volgut compartir aquesta perleta amb la resta dels seus companys. Gràcies!


dilluns, 23 de gener del 2012

Reentreé

La tornada ha costat.

Després de les vacances de Nadal a casa s'ha fet costerut tornar-hi, i per això s'ha fet més llarga del que hauríem volgut la pausa bloguera. Però ja hi som altra vegada, amb una entrada curteta, que ja tocava, i només per dir que tot continua bé. Aquestes primeres setmanes de l'any ens hem fet passar els enyors amb bona teca (paella zamorana inclosa!), passejades lluminosess vora el mar, un concert de Hladno Pivo* (rock del bo!) a l'Arsenal, una visita a l'exposició fotogràfica "Barcelona live stream" a Zadar (?!), i amb força estones casolanes, estrenant l'aire condicionat (que també fa escalforeta), regal dels Reis croats.

Ara el que més ens anima és l'arribada de l'època d'exàmens perquè nosaltres escamparem la boira uns dies a Bòsnia, on ens fotrem de fred i podrem respirar un aire diferent dels balcans. Us explicarem com va.

Ens hem proposat d'anar mantenint viu aquest espai, afegint-hi coses més sovintet. Esperem que el propòsit sigui dels que es compleixen de veritat i arriben a final d'any. 


Sretan nova godina i fins ben aviat!


* Us animem a escoltar aquesta cançó, es diu Konobar ('cambrer'). La trobem la mar d'animada i agraïda, perquè és d'aquelles que es poden cantar sense saber-ne gens ni mica què diu (com a mínim l'últim tros: looo, looo, lo-lo-lo-lo, lo-lo-lo-lo!!!). Per si voleu fer karaoke, hem triat el vídeo que té la lletra. Qui és el més valent?

dimecres, 21 de desembre del 2011



D'això...                                                                                                ...a això altre




han passat tres mesos i pico...

...i poc fred, fins ara. I quatre pops a la gallega. Cinquanta estudiant(e)s de català. L'acceptació de Croàcia a la UE. Excursions a la muntanya i a la capital. El comiat de la Roser. Anades i tornades del Pau. La companyia de la Montserrat. Un recital de poesia escrita per dones en català, al cor de Zadar. L'abandonament definitiu de les armes d'ETA. Descobertes gastronòmiques. Una prova (superada!) de croat. Dos multes d'aparcament. La boda de la Montse i en Nino. Desenes de notes d'orgue marí, de fons (tu-tuuu-tu;tu). Pluges de les grosses i una tempesta que esgarrifava. Converses iberoromàniques: portuguès, gallec, espanyol i català, tot alhora. Una castanyada amb castanyes petrificades. Els 30 del Carles. Els 26 de la Irene. Eleccions generals a Espanya (papereta enviada) i a Croàcia (victòria per als de centre esquerra). Uns pantalons estripats (i apedaçats). Soparets al Canzona. 1 euro = 7,44 kunes. La visita del Cice. Una txollada al barber. Dos partits de futbol. Una bicicleta nova. Connexions Skype a tres bandes: Zadar-Fondarella-Phoenix. I a can Funallet que... "Ai, mare! Truquen! Joseeep, on és la càmera?!". I dies bons, dies normals i algun de vés. I una llista llarga de coses per fer, encara.

Però ara és Nadal, i cada ovella al seu corral, que diu el sr. Marcel·lí. I ara sí, cap a casa hi falta gent. Bon Nadal a tothom i fins ben aviat, que ja venim!

Fiiiiiiiuuuuuu!


dimarts, 6 de desembre del 2011

Sveti Nikola


Avui, 6 de desembre, aquí s'ha celebrat el dia de sant Nicolau. No és festiu, però una mica sí que ho sembla, sobretot ara que ja han encès els llums de Nadal pels carrers i es van atansant els dies de festa. Es veu que per sant Nicolau es fan regals als nens que han fet bondat. Se'ls regalen bombons, xocolata i potser alguna joguina o llibre. Si han fet maleses i no han cregut gaire, se'ls regala un bastó i una figura del Krampus, un dimoni vermell, amb una llengua llarga, potes de boc i un aspecte molt lleig; el sistema és el mateix que el del carbó de Reis: una manera dolça de runar la canalla. Això del dimoni és una mica nou aquí, diu que ha vingut de les tradicions centreeuropees, que comencen el període de Nadal avui. Durant la nit del dia 5, passa aquest dimoni a recollir els nens dolents per les cases, i els carrega dins d'un sac per portar-los a l'infern. Quina por!

Avui, dia de sant Nicolau, el conserge bo de la universitat m'ha regalat un CD. L'ha gravat ell mateix, hi ha posat música de klapa i un munt de materials perquè m'apliqui més a l'estudi del croat. L'altre dia em va renyar una mica perquè trobava que ja n'hauria de saber més, de croat, i que li hauria de poder demanar les coses en aquesta senyora llengua com si res. 



Estic contenta. 

D'alguna manera, em sembla que també he tingut regal de sant Nicolau. 


Bons dies de festa, si els feu!

dilluns, 28 de novembre del 2011

Tr3nta estirades d'0rella


Fa quatre dies vaig fer 30 anys, que aviat és dit, i la Irene em va preparar una bona sorpresa amb l'ajuda de les nostres amigues zadarenques, un regal com cal per fer d'aquest dia un record inoblidable.

El dia abans, al vespre, vam quedar per fer un beure al bar de sota casa, el Đina, i llavors ja es va engegar tota la maquinària. Em van regalar un jersei esportiu i em van dir que me l'havia de posar l'endemà al matí, per anar a fer fúting tota la colla, que seria el meu regal.

Les quatre floretes i jo.
L'endemà, però, en comptes d'anar a córrer em van carregar al cotxe i em van portar d'excursió. Ja m'havien enredat. Jo no sabia on anava, però elles ho tenien tot lligat. A mig camí em van fer obrir el primer regal del dia: un mapa de gran escala de tota la costa de Croàcia, imprescindible per a un malalt de mapes com jo. Després d'una bona estona de carretereta vam arribar al Parc Nacional de Krka, al peu d'un llac on hi ha un monestir al mig, en una petita illa: Visovac. Un noi ens va venir a recollir amb una barca i ens va portar fins a l'illa, on ens esperava un monjo franciscà molt simpàtic per fer-nos de guia. Aquest lloc durant el bon temps està plagat de turistes, però a l'hivern no hi ha ningú i una visita guiada com aquesta és cosa de privilegiats. Fra Stjepan ens va acomiadar convidant-nos a un gotet de rakija d'herbes (aiguardent) elaborada per ells mateixos, i així vam marxar amb les orelles ben calentes.

El monestir de Visovac, al bell mig del llac.
Després, quan ja hi havia la gana feta, vam anar a dinar en un restaurant casolà on preparaven un plat típic de la regió: mesa ispod peke (carn a la peka). El que és típic és la manera de cuinar, que consisteix a posar una mena de cassola o perol a terra sobre la brasa, tapar-ho amb la peka (tapa) i llavors cobrir-ho amb més brasa. Amb l'escalfor es va coent el que hi ha a dins, que pot ser carn, peix, verdures…


30 espelmes, aviat em caldrà un extintor.
No va faltar, és clar, el pastís. 
Un Sacher boníssim que la Irene havia fet el dia abans i que la Marga havia enllestit i amagat a dins del cotxe just abans de marxar, sense que jo, pobre de mi, m'adonés de res. Tot darrere va caure un altre regal: un llibre de cuina dàlmata, i en croat! Per anar practicant la llengua mentre vaig remenant la cassola. Encara no l'he estrenat a la pràctica, però quan ho faci penjaré la recepta traduïda i la foto del plat que en surti.


Digueu Lluííííííííííssss.
Finalment, quan ja érem a casa rebentats de tot el dia, vaig tenir una altra sorpresa que arribava de molt lluny. Toc, toc... connecta't a l'Skype, em diu el meu cosí. I quan l'obro em trobo tota la colla de Garrigàs amorrada a la pantalla de l'ordinador, cantant-me Moltes Felicitats, fent-me oblidar tots els quilòmetres que ens separen i recordant-me que per Nadal no m'escaparé de pagar la ronda.
Moltes gràcies, patuleia!


Després d'anar a l'estació de busos per recollir en Ciceró, que l'hem tingut aquí tot el cap de setmana i que diu que l'hem tractat com un rei (això es mereix una altra entrada), encara hi havia un últim paquet per obrir: unes sabates noves!
Sens dubte no hi ha res millor per estrenar la trentena amb pas ferm.

dijous, 10 de novembre del 2011

Fem una passejada


Ara ja fa més de dos mesos que vam començar la nostra aventura, ja estem més que ben instal·lats i a Zadar ens hi trobem la mar de bé. En més d'una ocasió us hem comentat com n'és de bonica aquesta ciutat, i no ens voldríem fer gaire pesats…

Però què coi, hi insistirem una vegada més.