L'hora de la veritat

Ja hi som, demà es dia d'estrena, de coneixences i de nervis. Al matí es presenten les assignatures de cada departament i els estudiants van desfilant a veure què els agrada més per matricular-s'hi (o una cosa així). Tot i que ja tenim una bona part de la clientela assegurada, sempre està bé fer-se veure a la resta de la comunitat universitària, per si hi ha algun indecís o valent que s'anima a estudiar això que hem vingut a fer aprendre. 

Miraré de justificar la sequera blogaire* d'aquests darrers dies amb la feinada que representa encarregar-se de fer un cartell per promoure el català. N'hi ha que fan les coses fàcils i n'hi ha d'altres que es compliquen la vida. Jo seria d'aquesta última classe de gent. I hi afegiré encara que tot sovint embolico tant la troca que són els amics, amables i generosos, els que m'acaben ajudant a fer tasques i projectes i coses que no puc concloure sola. En aquest cas, ha estat una ajuda internacional,  cosa que em meravella fins a l'infinit. 

Quantes fotografies pots reconèixer?

El disseny del pòster és de l'Enric, ciutadà de la capital del món, que com tothom sap és Badalona. No sé si mai sabré com agrair que hagi acabat de fer el cartell dels nassos a les 6 de la matinada, just abans d'agafar un avió cap a Berlín. Moltes gràcies! Les fotografies són tretes, gairebé totes, d'Internet. La persona que ha fet que hi hagi un "gairebé" és l'incombustible Cice, que tan aviat corre, com neda, corregeix o brinca per aquests mons de Déu. El genet de la foto del jaleo de Menorca és, si ho tinc ben entès, un cosí de cosins seus. Tot queda a casa. Gracis! La traducció del pòster és cosa de la nostra àngel de la guarda zadarenca, la Marija, que fa favors amb una paciència inesgotable i, a més, ho fa contenta i somrient. Hvala! I la Natalia, gallega fins a la medul·la, que va fer un esforç inhumà per decidir, només en dos dies, les quatre imatges de Galícia. La contrarrellotge va ser una mica fatigosa, però jo diria que ho hem superat. Grazas!

I ara ve quan us fixeu més bé en el cartell i... hi esteu d'acord, en contra o, si us toca l'aire atlàntic, dubteu una mica. És per això que potser convé explicar una mica més bé la tria d'imatges. Ho farem així:

1. El cartell té com a objectiu cridar l'atenció. Si hi ha alguna imatge coneguda (com l'escut del FCB), val la pena utilitzar-lo.

2. Qui podria fer una tria de només quatre coses importants de qualsevol cultura? Totes en tenen per donar i per vendre! Si voleu, podeu escriure quina tria hauríeu fet vosaltres en els comentaris, m'agradarà molt llegir-ho.

3. Fa temps que miro de no emmalaltir de centralitis, per això m'he estalviat de posar res de Gaudí, les Rambles... Prou que em reca el Barça. Sí, hi podria haver Dalí, el romànic de Boí, els calçots... Però no era just oblidar les illes, el País Valencià...

4. Els tòpics existeixen. Ja ens encarregarem a classe d'explicar bé què és cada cosa, per això no cal patir.

Per si en teniu ganes i curiositat, aquí podeu trobar una mostra dels cartells que s'han anat fent en altres lectorats durant els darrers cursos. Un altre dia ja explicaré quin és el perfil d'estudiant de català a Croàcia per respondre una pregunta que darrerament he sentit molt sovint: qui vol aprendre català, a Croàcia? I, sobretot, per què?! Coming soon, promès.

Molt bona setmana i gràcies per tots els comentaris! Els llegim tots i ens fa molta il·lusió veure que ens aneu llegint. Vidimo se!

-----

Nota per als correctors: no ens sabem decidir entre blog i bloc. Què dieu? El més futut és fer-ne el derivat: blocaire o blogaire? Ja ens hem llegit què en diu el Termcat i Bibiloni també. Què feu, vosaltres?