Aquesta entrada podríem dir que és una mica de continuació de l'anterior. Si en aquella us ensenyàvem què compràvem, en aquesta podeu veure (i només veure, ens sap greu) quin n'és el resultat.
Ara que finalment sí que ha arribat la tardor i que quan plou, plou de veritat, sense parar durant tot el sant dia, hem trobat un remei infal·lible per refer-nos i fer espassar la fred.
És una escudella a quatre mans. Mentre l'una brandant amb destresa el ganivet esmolat va posant a ratlla les verdures, l'altre s'esbatussa de mala manera amb el pollastre fins a esquarterar-lo després d'una lluita sense quarter. Un cop les verduretes i el pollastre, vençuts, fa una estona que naufraguen en el brou, hi afegim una botifarra de perol facturada en el darrer vol i les pilotilles que la cuinera ha ben estovat i arrodonit prèviament.
El resultat fins ara ha estat més que satisfactori, i us podem ben assegurar
que ens n'hem llepat els dits cada vegada.
Dobar tek!
Mmmmmmmmmm...!!!! Amb la que està caient avui a Barcelona, què bé que ens aniria una escudella com aquesta (malgrat que són les 9 del matí...)!!! Esteu fets tots uns xefs de primera!
ResponEliminaBon profit... dic BON DIA!
Quina bona pinta!! a més avui fa dia d'escudella.
ResponEliminaJa sé què us demanaré quan us visitem.
Gairebé m'arriba l'olor d'aquesta sopa tan bona. I si em permeteu, jo hi afegiria de postres... uns bons panellets.
ResponEliminaLo de les mmmmm de la cullera, molt currat eh?
Petonets.
Tieta.
Hola parella,
ResponEliminaveig que de gana no en passareu! això és bo. És el meu primer comentari però no l'últim, avui m'he pogut para una estona a mirar el vostre blog.
Disfruteu força i abraçades des de Fondarella.
QUINA BONA OLOR!!!!
ResponElimina