Oh lai la, la masovera, la masovera...

Ens agrada molt anar al mercat. Ben bé un parell o tres de vegades per setmana hi anem per omplir el cabàs (és una manera de parlar, perquè cada vegada d’anar-hi ens carreguen de bosses de plàstic). El mercat de Zadar no és gaire gran, és a l’aire lliure i es fa cada dia, ben de matí. Aquest espai és, com a molts llocs, un fort batec per a la ciutat. Ara que ja no hi ha tants turistes encantats enmig de les parades es veu molt més com és la manera de vendre, de comprar, de parlar... Tot sembla més de veritat.

Una parada de fruita, abans-d'ahir al matí.

La majoria de parades són de fruita (voće) i de verdura (povrće), i també n’hi ha que venen fruits secs, formatges, mel, ous, llegums, oli i flors. Tot el que veiem estès a les parades sembla acabat de collir dels horts dels pobles del voltant. No són peces perfectes ni uniformes, sinó que n’hi ha de totes mides, també d’esquifides, però fins i tot aquestes es veuen igual de bones i gustoses. Això ens agrada molt a nosaltres, perquè venim de cases amb bons hortolans i sabem com n’és de diferent menjar les coses fetes a prop i amb tranquil·litat.

Hi ha moltes parades que no tenen cap preu posat, o sigui que per força ens hem de refiar del que ens diuen. No patim, perquè sembla que són prou honrats: tot es pesa amb la balança romana i si no acaba de fer el pes et diuen si en vols una mica més o t’ho acaben de posar directament, tot i que la majoria de coses te les pots servir tu mateix. L’hora de pagar, al principi, era un embolic, però ara ja comencem a saber el preu de les coses, hem après els números del 0 al 10 i ens hem anat familiaritzant amb les monedes (1 euro = 7,4 kunes). I quan no entenem el preu total del que hem comprat parem la mà carregada de monedes i ells mateixos les agafen, perquè si no cada vegada hi estaríem una estonada!

Quan caminem entre les parades anem sentint de fons totes les paradistes, perquè la majoria són dones, que van fent la cantarella: “izvolite”. No té una traducció exacta, i canvia segons el context, però en aquest nostre vol dir “què li poso”, “vol alguna cosa” o “serveixi’s”. Ens fa gràcia anar reconeixent paraules i costums, i ens sembla que a les venedores també els agrada que els demanem les coses en croat. Ens hem après el nom de les verdures que més gastem: tomata (rajčica) pastanaga/carrota (mrkva) enciam (salata, aquesta és fàcil!), patata (krumpir) i ceba (kapula). També hem comprat carabassons, cogombres, julivert, pomes, préssecs, nectarines... però encara no ens recordem de tot! En aquests casos, el dit índex és el nostre aliat i no falla mai: vull... això! I au, ja estem entesos.

Les "kunjke", cloïsses plenes dels secrets del mar

Al mercat s’hi ha d’anar aviat, sobretot al mercat del peix, que aquest sí que està cobert i queda al costat del de fruita i verdura. Si vols triar els peixos lluents del mar generós, tots ben col·locats sobre els mostradors de marbre blanc, no et pots adormir: cap a les 11 del matí ja no queda gran cosa. Hi hem anat un parell de vegades abans de les 8 i, de moment, hem tastat el gust que tenen les dorades, els calamars, el pop i les “kunjke” de l’Adriàtic. Les “kunjke” són uns mol·luscos molt extravagants: a la closca hi tenen tots els tons verds, granats, zebrats i salvatges del fons del mar. Semblen capsetes de secrets perquè s’obren amb una clau (amb l’escalfor de la cassola, les cloïsses s’obren, i tot el fons del recipient queda ple d’unes peces petites i negres i dures, que són el que les manté tancades). La carn és com la d’un musclo, però d’un color taronja més viu, és més forta i té un gust especial. Es veu que a Tarragona també se n’hi fan, però n’hi ha molt poques i són més cares...

Aquests darrers dies les parades fan molt goig perquè s’han anat vestint dels colors de la tardor. Hi ha magranes, mandarines, carabasses, castanyes, llimones... però de bolets, pocs. El fred es va notant i la llum del matí encén les fruites brillants, saborosos regals de la terra sota el sol de la ciutat. Ja ho hem dit: ens agrada molt anar al mercat!

A aquest colom també li agrada molt anar a mercat: quan el paradista bada, s'atipa tant com vol de cigrons!