Avui unes nenes jugaven al pati de sota del nostre balcó. Era l'hora d'abans de dinar i estaven molt desvagades perquè no han hagut d'anar a l'escola: avui, vigília de Tots Sants, tenien tot el temps del món per gastar.
Entre l'esgambi de taulons amuntegats del pati hi havia dos gatets, que s'amagaven enjogassats. Les nenes, animades i rialleres, els buscaven com qui sap que trobarà un gran tresor amagat sota alguna pedra. N'hi havia dos, de gatets, un per a cadascuna. Se'ls miraven, els acaronaven amb els dits, els alçaven agafant-los pel clatell, sabent que no els feien gens de mal, totes dos vigilaven molt.
Després, quan els han deixat sobre una mena de pou tapat per mirar-se'ls més bé, han arreplegat unes fulles grogues i taronges caigudes per terra, i els les han posat de barret. Reien, i els gatets també estaven contents: no es bellugaven i s'ho deixaven fer tot. Des del balcó, ens ho miràvem tranquils, aprofitant tota l'escalfor de l'últim sol d'octubre.
Les nenes no els veien, però ben a prop hi havia dos gats molt grossos i molt quiets que prenien el sol retirats de tota la seva activitat; segurament els gatets eren seus. Com que no veien cap punxa de malesa en aquelles nenes, han aparcat tota la seva felinitat i s'han abandonat completament a la calidesa d'aquell racó. Durant aquella estona no ha existit res més que el joc i la vida. Quin lluminós regal de tardor!
Diumenge passat, fulles i fruites van omplir-nos els ulls de colors vibrants durant l'excursió a Skradin i Šibenik. |
Ai, m'he relaxat i tot, llegint l'entrada. Aquí, la nostra gateta no ens deixa ni respirar. La joventut felina supera l'energia humana a passes agegantades.
ResponEliminaEspero que tot vagi bé per la Dalmàcia, parelleta :)
Hola!
ResponEliminaCom m'agrada seguir-vos al blog. M'encanta! Espero que us vagi tot superbé. Una abraçada enorme! ptns
Lú
Pau: Mèèèu, ggggrrrrhhhhhuummmmm... Gsssshhhzzzz! Atxím! Muà!
ResponEliminaLú!!!: que guai que passis per aquí :D Va tot bé, molt bé! Ja saps que pots venir quan vulguis i comprovar-ho tu mateixa. Un petó ben fort!
Irene, quines fotos! Això sí que són els colors de tardor! I molt bé també el punt de "lirisme" en aquesta entrada! Ei,Carles, dic Irene, perquè era ella la que les feia! I són fantàstiques!
ResponEliminaEi bones, sembla en mankiw, que l'altre dia l'Aniol el va acariciar per primer cop i aquell també s'ho deixa fer tot.
ResponElimina