Avui inaugurem oficialment aquest espai amb una entrada que ens fa molta il·lusió: us convidem a entrar a casa per celebrar la diada.
Una mica per la pressió del lobby valencià de Zadar i molt perquè ens va agradar de seguida, hem decidit que ens quedarem al pis que, després de tres anys d'estar habitat per la lectora de català (la Roser), podem dir que s'ha convertit en un fort català. Té tot el que ens fa falta, els mateixos metres quadrats que el nostre piset de Barcelona, és al rovell de l'ou del centre històric de la ciutat, està reformat i el preu és indiscutiblement econòmic (si ho comparem amb el que hem anat pagant fins ara).
Hem fet un àlbum per ensenyar-vos com és, esperem que es vegin bé les fotos. Les hem hagut de fer des de la càmera del telèfon mòbil perquè ens hem deixat el cable de la càmera per passar-les a l'ordinador. No es podia pensar en tot... Només heu de fer-hi clic a sobre i us aniran apareixent les diapositives (si les voleu veure més grosses, feu-hi un parell de clics i s'obrirà una pestanya nova).
Molt bona diada i fins aviat!
Sí, això d'obrir-vos un blog ha sigut molt bona idea. Felicitats per la vostra nova casa!Ja veig que tot es fa a lo gros allà... però aneu amb compte amb repetir tantes vegades que teniu molts llits, perquè és possible que tingueu més clientela que el Hilton. Una abraçada. Raül (el xinès)
ResponEliminaAlguna visita tindreu. Jo, com a mínim, intentaré que sigui així. Bon Diada Nacional des de Badalona. Enric!
ResponEliminaUna idea genial la del block. Així segur que ens ajudarà a tots a estar més propers. Les fotos hi ajuden molt. La Diada, a Garrigàs, com sempre. El dinar, les aveneres amb les emotives lletres, ah, el poema de la Maria Sala, els regals...I això si, la sala d'empeus i amb la pell de gallina quan comencen a cantar els segadors.
ResponEliminaUna abraçada molt i molt forta. Visca Catalunya Lliure!!!
Uuuuui, ara ja esteu fitxats i exigirem actualitzacions constants, com a mínim tan constants com al meu bloc (un cop a l'any, més o menys :P).
ResponEliminaMolta sort, aventurers!
Pau
Ja veig que esteu ben instal·lats. No està gens malament el piset, fins i tot sembla que les estances són més grans que les del pis de BCN, al menys la cuina i l'habitació es veuen més espaioses.
ResponEliminaL'idioma si que és bastant estranyet no, però de tant sentir-lo suposo que aviat tindreu un domini total de la llengua.
Espero que aneu posant al bloc tot el que us vagi passant per aquí, i amb fotos incloses, perqué així la distància sembla més curta, i és com si visquessiu aquí al poble del costat.
Molts petonets per tots dos!!!
Fins aviat.
us aniré llegint! de moment sembla que esteu molt bé!
ResponEliminaTrobo que el piset és xulíssim! No hi falta res i té molt d'encant. Segur que hi estareu molt bé! M'encanta la finstreta de la cuina i...l'uniforme de l'Irene per cuinar! Je,je! Segur que faràs una crema catalana boníssima!!
ResponEliminaUna abraçada moooooolt forta!!
Quina caseta més mona!!!
ResponEliminaAquí teniu una altra fidel seguidora del vostre blog! Que gaudiu molt d'aquests primers dies!
Petons, macos!
Moltes gràcies per passar a saludar-nos, ens agrada molt llegir el que ens aneu escrivint :)
ResponEliminaRaül, l'enhorabona pel premi de traducció! (Ho he vist al teu Skype) Ens has fet riure amb el teu comentari!
Enric, serà tota una alegria tenir un diable corrent per la ciutat. Saps què? Al despatx dels profes de català li diuen "l'infern˝!
Josep, així ens agrada, complint les responsabilitats del càrrec i la tradició. Un petonet ben fort per tots tres!
Pau, que bé que t'hagis animat a reprendre l'activitat del teu bloc. Nosaltres també t'anirem seguint!
Tieta, se'ns estan acabant els caramels! Et demanarem que ens en vinguis a portar més ;)
Anna, em fa il·lusió que passis per aquí, més endavant escriuré coses de les classes, que suposo que seran força diferents de les que hem fet al CPNL. El curs comença el 10 d'octubre, tinc uns quants dies per anar-me preparant...
Ratolines! Sempre fidels i alegres, us envio un petó fort! Per cert, us hem d'explicar què n'hem fet de la rajoleta... Però això ja són figues d'un altre post. Muà!