El debut

12 - 12

Locals: Kevin, Pau, Carles, Boško, Hrvoje

Visitants: Marijo, Dino, Dejan, Kruno, Toni

Incidències: Terreny de joc sec i dur. Un jugador suplent per repartir entre els dos equips. Quatre persones de públic, dos turistes avorrits, el vigilant del pàrquing (que va estar entretingut) i la nova lektorica, la Irene, amb tasques d’aplegapilotes.

Els jugadors més puntuals en l'escalfament previ.

Ahir a la tarda es va jugar el primer partit de la temporada de la competitiva lliga croata. Malgrat que la temperatura encara és elevada i la pretemporada ha estat inexistent, onze joves esportistes arribats d’arreu (de fet dels Països Catalans i Croàcia) van disputar un enfrontament en què l’entusiasme i l’esforç van compensar el nivell físic desitjat. El ritme del duel va començar revolucionat i el primer gol visitant va arribar ben aviat, però l’avantatge va durar poc perquè de seguida els locals van aconseguir l’empat. Aquesta tònica es va imposar al llarg de tot el matx, i els dos equips es van anar alternant al capdavant del marcador, amb diferències de tan sols dos o tres gols. 

Una de les jugades més destacades del matx.

A mesura que passava el temps, el desgast físic va fer acte de presència i la pilota ja no es movia amb tanta fluïdesa i claredat. Els canvis a la banqueta es van fer constants i això va comportar una barreja de jugadors locals i visitants en els dos equips, que no tenien res a veure amb els de l’inici del partit. Quan ja s’havia jugat una hora i trenta minuts (no hi va haver mitja part) els jugadors (els croats) van acordar que calia arribar fins a dotze gols, però sorprenentment quan un equip va marcar el dotzè, encara es va continuar fins que l’altre conjunt també empatés a dotze. El perquè no se sap, caldrà esperar fins que aprengui una mica més de croat.

Després del matx, com a recompensa de l’esforç, en Pau i jo ens vam llançar de caps a la riba. No hi ha res més reconfortant que un bany al mar després d’un partit tan intens.