Posem fil a l'agulla

Ei! Que ens en vam anar de vacances sense dir res. No vam ni posar un cartellet a la porta per dir que no hi seríem, que ens n'anàvem cap a casa, i que al setembre ja hi tornaríem. Som un desastre.

Avui hi tornem, va. Som a Zadar, un curs més de moment, i a veure què se'ns hi presenta. Tota la tarda, però, hem estat pendents del que ens deixen saber els mitjans i els amics i companys que han sigut valents i s'han plantat, a cavall dels autocars, al rovell de l'ou. Ho hem anat seguint amb els ulls ben oberts i les orelles atentes. Sentim de tot, i no tot ens agrada, però sí que ens fan bategar els cants i les imatges i la gresca ens arriba viva.

Nosaltres ens hi hem sumat des de la pàgina diadavirtual.catalansalmon.com, ara mateix col·lapsada, i on hi ha més de 20.000 persones que s'han volgut manifestar posant-se un puntet al mapa. El món és molt gran i la gent s'escampa, sí, però hi ha coses que no es queden a casa perquè no es facturen, sinó que es porten sempre posades i que es poden explicar bé i fins i tot, fer-les entendre a qui està disposat a escoltar de veritat.

Avui hi ha, també, un altre 11 de setembre de victòria. Aquest matí llegíem que 'quatre anys i mig després de declarar unilateralment la independència de Sèrbia, Kosovo va celebrar ahir a so de bombo i platerets la consecució de la “plena sobirania”, amb una sessió solemne al Parlament de Prístina (el Punt/Avui)'. És clar que només 91 dels 193 països que formen part de les Nacions Unides n'han reconegut la independència.

I la pregunta de sempre: punt i seguit o punt i a part?

Molt bona Diada!