Nogomet

Normalment, aquests són els dos estats que em provoca el futbol: indiferència o mal de cap. De vegades, fins i tot, poden aparèixer alhora (i llavors sí que és empipador de veritat). Amb aquesta declaració no cal dir qui escriu aquesta entrada. Que ningú no s'ofengui, que ja ens coneixem.

Dic això perquè aquest cap de setmana he experimentat unes sensacions molt i molt diferents: satisfacció, sorpresa, realització i complaença. No, encara no he entès els fores de joc ni he vist cap partit emotiu, ni menys encara he participat com a jugadora o àrbitre en cap. [De fet, si pogués canviaria algunes quantes normes; la primera: que els gols en pròpia porta quedin sistemàticament anul·lats, home. Quina ruqueria que un equip pugui guanyar per l'error d'un altre! (i que segur que no volia fer!); la segona: les parts són massa llargues, amb mitja hora n'hi hauria ben bé prou; tercera: s'hauria de premiar l'equip/jugador que celebrés amb més gràcia els gols, això sí que és bonic i entretingut! I paro, perquè no vull sentir-me dir que no hi plego res -que, de fet, és ben veritat!]

La qüestió és que el causant d'aquestes plaenteres sensacions ha estat aquest anunci, vist durant una passejadeta de dissabte tranquil. I és que... he llegit (això rai) però el més extraordinari és que entès (i això sempre és més costerut) gairebé tot el que hi diu! Res de l'altre món: 'Per a tots els que no poden viure sense futbol!' / Mireu el millor futbol només a MAXtv i... (fins aquí tot el que he entès) / (a partir d'aquí ja he hagut de buscar alguna paraula) 'fins a mig any sense costos addicionals'.

Goooool!

En croat, 'futbol' és nogomet. Al principi, quan no saps ni d'on et baixen, per recordar-me'n pensava en 'no-gol-metas'. Aquesta és només una de les proeses mnemotècniques que hem anat generant al llarg d'un any, i és que amb el croac (aquesta exquisidesa no és nostra)... n'hi ha per llogar-hi cadires!