diumenge, 31 de març del 2013

Uns ous de Pasqua diferents

L'any passat, quan a classe explicàvem què eren les mones de Pasqua i la tradició catalana de regalar ous i figures de xocolata als fillols, una noia de Zagreb va ensenyar-me una fotografia d'uns ous decorats que havien fet a casa seva durant la Setmana Santa. Els havien posat en una cistelleta al centre de la taula per decorar i anar-se'ls menjant durant aquests dies. Feien tan bonic i em va semblar una idea tan diferent que vaig demanar-los que m'expliquessin com es preparaven. Tenint en compte que tot just feia cinc mesos que havien començat a aprendre català, es van fer entendre ben bé. La cosa va així:

Es posa una olla d'aigua a bullir i s'hi tira una mica de sal. Quan l'aigua arrenca el bull, s'hi tiren els colorants naturals (a cada recipient un color diferent): per al violeta es fa servir la ceba lila (la de Figueres aniria de primera); els espinacs aniran bé per tenyir-los de verd; les flors de camamilla o dent de lleó serviran per al groc; la remolatxa, mores o gerds els faran tornar vermells; la col llombarda o el vi negre per al blau, i el cafè o les nous (potser ratafia) per al marró. Com més fresques siguin les verdures i les flors més intensos quedaran els colors. També cal dir que als supermercats hem vist ampolletes de colorants artificials per fer-ho més fàcil i garantir l'èxit.

Després, s'agafa una dotzena d'ous, o els que es vulguin, i es fan bullir com si els féssim durs. Una curiositat: a Croàcia els ous es compren per desenes i no pas per dotzenes. Si només fem aquests ous per decorar, podem deixar-los fins a 3/4 d'hora al foc, però si ens els volem menjar, perquè no es passin massa podem coure'ls com ho faríem normalment (uns 10 minuts, no, Carles?), això sí, quan tanquem el foc els haurem de deixar refredar dins de l'olla mateix, d'aquesta manera quedaran més ben tenyits.

Si no es volen embrutar tants pots diferents, una altra manera de fer-los és decorant-los amb fulles de plantes que ens agradin, de mida no gaire gran, per exemple julivert, trèvol o esparreguera, o també petites flors. Necessitarem una mitja o un mitjó d'aquests fins, de niló, on hi posarem els ous amb les fulles o flors a sobre, de manera que el mitjó quedi com una funda per a l'ou i, alhora, ajudi a aguantar a lloc les fulles i flors (no cal que les enganxem, això sí, feu un nus ben fort a la mitja perquè no es desfaci a mitja cocció). I fem el mateix procediment que abans, els posem al foc i apa. Amb ceba lila és com acostumen a quedar més bé, el resultat és molt vistós: quan treiem la mitja i separem les fulles de la closca de l'ou veurem com hi han quedat les siluetes.

Ara em toca dir que encara no ho hem provat de fer, però tot arribarà... Aquest migdia hem anat a comprar un pollastre a l'ast per dinar i, mentre ens esperàvem, hem vist que tenien una cistelleta plens d'aquests ous decorats. Com que ens la miràvem tant, ens n'han volgut regalar un.

  En croat un ou es diu jaja i la gallina, kokoš.

L'ou al davant de la poncella de tulipa d'Istanbul. 



















Per anar acabant: jo, si fes aquests ous, em sabria molt de greu haver-los de trencar per menjar-me'ls. Però es veu que això també forma part de la tradició: has de picar l'ou al cap d'algú (al front) per ajudar-te a equerdar la closca (la de l'ou, no la del cap!). És un joc en què cal fins i tot córrer perquè no et fumin un bon cop.

Si us animeu a fer-ne expliqueu-nos com us han quedat.

Sretan Uskrs!
(Bona Pasqua!)


3 comentaris:

  1. Si que queda molt bonic, però també em faria llàstima fotre-me'l. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si mai en fem em sembla que els buidaré abans de bullir-los... Muàs i gràcies per passar!

      Elimina
  2. Però llavors flotarán, no? ja farem una prova juntes amb els ous de les gallines del padrí, abans no les avii a la Serra pobres.

    Muak!

    ResponElimina