jaje, krumpiri, kapula, ulje i sol

Aquesta entrada va a petició de la Nuri, que reclamava un escrit sobre una truita telemàtica que vam enviar via Wattsapp al concurs de truites de Garrigàs.

Doncs mireu, un dia que estàvem molt avorrits ens va picar de gravar-nos fent una truita de patates per ensenyar a la Marija com la fem, que sempre ens diu que ens surt molt bona!

Acceptem qualsevol crítica constructiva, però ja us aviso que els ingredients eren els que eren perquè les botigues estaven totes tancades.



Truita from Carles i Irene on Vimeo.

Crna Gora (2)

Bé, aquesta entrada ve a ser una mica la continuació de l'anterior sobre Montenegro, que van passant els dies i encara us la dec.

La bandera montenegrina.

Doncs mireu, amb un parell d'anècdotes ho enllestirem, perquè de la capital no cal que us en digui res, de tan insípida com la vam trobar. Només podem destacar que vèiem per tot arreu banderes i símbols nacionals, es notava que érem en un país nou de trinca.


Quan anàvem precisament cap a Podgorica, just després d'un revolt: patapam, control de policia. Ens van fer parar al costat de la carretera i ens van dir que havíem excedit el límit de velocitat, que era de 50 i anàvem a 70 (a la carretera principal del país, en un tram gens perillós i sense assenyalar, que després tornant ho vam comprovar). Em van dir que baixés del cotxe amb els papers i jo ja veia que ens queia la multa a sobre. Nosaltres, esverats, ja baixàvem tots quatre del cotxe amb els passaports i anàvem cap on eren ells, però els policies només volien el conductor i a elles les van fer tornar a pujar al cotxe. I ja em tens a mi tot sol per entendre-m'hi. Em van preguntar cap a on anàvem, que què fèiem, que on ens estàvem... i tot en “la seva llengua”. La veritat és que puc dir orgullós que el fet de poder dir quatre coses amb el seu idioma els devia caure en gràcia, i així ens vam poder estalviar la multa. “Aneu més a poc a poc a partir d'ara”, em van dir per comiat. I tu diràs si els vam fer cas, vam acabar travessant tot el país a 50 per hora!

L'altra anècdota també va d'un control de policia, però aquest cop quan ja havíem entrat a Bòsnia, anant per una carretera ben estreta de muntanya. No sé si era que ja teníem experiència o que anàvem a 30 per hora i no ens podien recriminar la velocitat, però aquesta vegada no ens vam posar nerviosos. Els dos policies, avorrits, ens van parar més aviat per distreure's. I després de revisar el carnet i veure d'on érem ens van deixar caure la pregunta:
-Barça o Madrid?
I és clar, tu comences a tremolar perquè no saps quina resposta els agradarà més...
-Barça.
-Ah, Barça, sí, Messi. Cristiano no!
Bufff, encara sort, penses. I llavors tot va com una seda fins al punt que pots arrencar, abaixar el vidre de la finestra i cridar:
-Força Barça!