Trossos de temps vell i trencat, tot escampat, a Zagreb el desembre passat. |
Temps. El que passa tan de pressa cada dia. El poquet que falta per tornar a casa uns dies que s'escaparan dels dits. Tot el que fa falta per preparar una classe, i que es volatilitza després, en un moment. El que hauríem d'haver dedicat a aprendre paraules noves. El temps afegit de cada tassa de te, o el restat, en cada glop de rakija.
I les campanes d'aquí al costat que ja hi tornen:
clonc, clonc, clonc, clonc, clonc, clonc, clonc, clonc.
clonc, clonc, clonc, clonc, clonc, clonc, clonc, clonc.
Són les vuit.
El temps que no és temps, dins del túnel del temps, alguns quilòmetres de no-res,
a cavall de dos llocs.
a cavall de dos llocs.
I a la sortida: Dalmàcia, que ja és una mica casa.
I tots els tic-tacs que fan toc-toc i tu dius: tururut!
Que el meu temps és meu, i tant, què t'has cregut.
Té un rosegó de segon, cu-cut pesat!
Samo malo, molim.
Banda sonora: