Àlbum de primavera

Bok!

Això fa dies que està molt quiet i nosaltres fa unes quantes setmanes que no parem. Amb la primavera estrenada ens neixen moltes coses per fer que ens entretenen i ens omplen les hores de moments per recordar. Com que es fa difícil escriure de tot el que hem fet últimament, avui farem una entrada més fotogràfica que mai. Gràcies per visitar-nos, encara!

Finals de març: excursió a l'illa d'Uglijan, cerca primaverenca d'espàrrecs/espàrgols

Com es notava qui era el que havia anat a buscar espàrrecs més vegades!
Amb el romaní a la boca i molta atenció, va collir els més  formosos (que no eren gaires perquè hem passat un hivern molt sec i els pocs que hi havia eren més aviat esquifits).

A l'hora de dinar feia un sol que enamorava. Vam seure a la vora del que queda del castell de sant Miquel, al capdamunt de l'illa. Al fons, una segona línia d'illes: Dugi otok i unes quantes de més petites i altres illots deshabitats. En un dia clar la vista és espectacular!

A la tarda, sense mirar si trobàvem gaires més espàrrecs, vam fer una caminada amb la intenció d'arribar a l'altre cap d'illa.  Pel camí vam trobar aquesta (de)construcció i ens hi vam retratar, despentinats i amb les cames una mica ressentides.

La Natalia ensenya l'almosteta d'espàrrecs que vam collir entre tots. L'endemà en vam fer un remenat amb alls tendres i cansalada que va sortir més que bo.

Setmana santa a Bòsnia i Hercegovina: aquesta vegada sí!

Mostar, de nit. Hi vam arribar a entrada de fosc i la primera volta per la ciutat ens va impressionar. Feia un xim-xim de pluja fina i hi havia molta tranquil·litat. Quan va començar a ploure més, ens vam refugiar en un lloc on feien una teca boníssima. 

L'aigua verda i preciosa del riu Neretva i el pont reconstruït. Creuar-lo és una sensació estranya, però més encara quedar-s'hi al bell mig i sentir-hi el ressò dels cants que surten de tots minarets de banda i banda de la ciutat. Corprenedor.

El ritual del cafè és una part essencial de la vida quotidiana: es prepara en aquestes cafeteres d'estil turc, es deixa reposar i se serveix en uns gotets que hi fan joc. S'acompanya d'un terròs de sucre i una delícia turca (de fruits secs i molt sucre). El marro que queda serveix per llegir el futur. Si voleu tastar-lo, passeu quan vulgueu, que en farem una mica.

El tramvia de Sarajevo i algunes teulades nevades. Vam trobar un cel tapat, aigua i neu. Però la ciutat tenia un batec fort i nosaltres, valents, vam passejar-nos-hi a pleret. 

                      

13 d'abril: recital poètic català/castellà amb queimada gallega final

Les estudiants van llegir versos de Pablo Neruda, Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés, Josep Pedrals i Carles Rebassa. El denominador comú era el menjar i el beure i el plaer inherent que hi ha en fer-ho. L'acte es va fer al Cafe Galerija Đina, que tenia, precisament, una exposició dedicada a la cuina.

Res no m'agrada tant/ com enramar-me d'oli cru/ el pimentó torrat,/ tallat en tires.
Els pebrots escalivats van quedar al punt, digníssima mostra de l'homenatge que el poeta valencià els va fer.

Mouchos, coruxas, sapos e bruxas. La queimada va escalfar el local i les galtes de tots els que en van voler beure.  Aquesta la vam haver de fer amb rakija, l'aiguardent croat.

Va ser molt guai.

VI Jornades de les Llengües i Cultures Iberoromàniques: una setmana d'alta intensitat!

L'Aula Magna de la Universitat de Zadar, amb les estudiants el dia de la inauguració. Tot i que aquest any s'ha celebrat la 6a edició de les jornades és el primer que s'han decidit a fer samarretes. Feien molt goig!

El poeta i artista eutròfic Josep Pedrals va fer un taller sobre poesia barroca a les estudiants de 1r i 2n. Després d'una introducció al context i un recital amb els més representatius de l'estil, les estudiants van escriure'n un i després, sense vergonya, van haver-lo de recitar amb els consells del poeta. El company Pau Sif ho ha explicat molt bé aquí. L'endemà vam fer-lo participar en un recital a tres veus: amb la poeta gallega Maria Lado i la traductura (al portuguès) i poeta croata Meri Videc. Una meravella.

Pregunteu-vos això: en quina llengua compteu? En quina llengua insulteu? Quina llengua utilitzeu per resar, si és que ho feu? I per treballar? Coincideixen sempre? El professor Albert Branchadell va presentar el tractament de la diversitat lingüística a Croàcia i a Catalunya des d'un enfocament comparatiu a les estudiants de 3r. La sessió, rica d'exemples i molt ben organitzada, va ajudar-nos a entendre la complexitat legal i social del bilingüisme.

Com a bones amfitriones, les estudiants fan una visita guiada per la ciutat en català als convidats. Tot i que hem tingut una setmana de pluja, xàfecs i ruixats, el dia previst va fer un sol escandalós i un dia de primavera fenomenal. La visita es va allargar perquè les guies estaven entregades i els nostres convidats, pacients i interessats, no es volien perdre cap racó de Zadar.

Final de festa totalment apoteòsic. Havíem preparat un karaoke iberoromànic (amb cançons en portuguès, castellà, gallec i català) del tot casolà. La cosa es va animar tant que vam haver de plegar abans d'hora perquè la policia local no és tan simpàtica com nosaltres. Una bogeria de nit que ha posat punt i final a una setmana intensa i memorable.

Una abraçada i fins aviat!

Agafeu una cullera

Aquesta entrada podríem dir que és una mica de continuació de l'anterior. Si en aquella us ensenyàvem què compràvem, en aquesta podeu veure (i només veure, ens sap greu) quin n'és el resultat.

Ara que finalment sí que ha arribat la tardor i que quan plou, plou de veritat, sense parar durant tot el sant dia, hem trobat un remei infal·lible per refer-nos i fer espassar la fred.

És una escudella a quatre mans. Mentre l'una brandant amb destresa el ganivet esmolat va posant a ratlla les verdures, l'altre s'esbatussa de mala manera amb el pollastre fins a esquarterar-lo després d'una lluita sense quarter. Un cop les verduretes i el pollastre, vençuts, fa una estona que naufraguen en el brou, hi afegim una botifarra de perol facturada en el darrer vol i les pilotilles que la cuinera ha ben estovat i arrodonit prèviament.

El resultat fins ara ha estat més que satisfactori, i us podem ben assegurar 

que ens n'hem llepat els dits cada vegada.

Dobar tek!

Oh lai la, la masovera, la masovera...

Ens agrada molt anar al mercat. Ben bé un parell o tres de vegades per setmana hi anem per omplir el cabàs (és una manera de parlar, perquè cada vegada d’anar-hi ens carreguen de bosses de plàstic). El mercat de Zadar no és gaire gran, és a l’aire lliure i es fa cada dia, ben de matí. Aquest espai és, com a molts llocs, un fort batec per a la ciutat. Ara que ja no hi ha tants turistes encantats enmig de les parades es veu molt més com és la manera de vendre, de comprar, de parlar... Tot sembla més de veritat.

Una parada de fruita, abans-d'ahir al matí.

La majoria de parades són de fruita (voće) i de verdura (povrće), i també n’hi ha que venen fruits secs, formatges, mel, ous, llegums, oli i flors. Tot el que veiem estès a les parades sembla acabat de collir dels horts dels pobles del voltant. No són peces perfectes ni uniformes, sinó que n’hi ha de totes mides, també d’esquifides, però fins i tot aquestes es veuen igual de bones i gustoses. Això ens agrada molt a nosaltres, perquè venim de cases amb bons hortolans i sabem com n’és de diferent menjar les coses fetes a prop i amb tranquil·litat.

Hi ha moltes parades que no tenen cap preu posat, o sigui que per força ens hem de refiar del que ens diuen. No patim, perquè sembla que són prou honrats: tot es pesa amb la balança romana i si no acaba de fer el pes et diuen si en vols una mica més o t’ho acaben de posar directament, tot i que la majoria de coses te les pots servir tu mateix. L’hora de pagar, al principi, era un embolic, però ara ja comencem a saber el preu de les coses, hem après els números del 0 al 10 i ens hem anat familiaritzant amb les monedes (1 euro = 7,4 kunes). I quan no entenem el preu total del que hem comprat parem la mà carregada de monedes i ells mateixos les agafen, perquè si no cada vegada hi estaríem una estonada!

Quan caminem entre les parades anem sentint de fons totes les paradistes, perquè la majoria són dones, que van fent la cantarella: “izvolite”. No té una traducció exacta, i canvia segons el context, però en aquest nostre vol dir “què li poso”, “vol alguna cosa” o “serveixi’s”. Ens fa gràcia anar reconeixent paraules i costums, i ens sembla que a les venedores també els agrada que els demanem les coses en croat. Ens hem après el nom de les verdures que més gastem: tomata (rajčica) pastanaga/carrota (mrkva) enciam (salata, aquesta és fàcil!), patata (krumpir) i ceba (kapula). També hem comprat carabassons, cogombres, julivert, pomes, préssecs, nectarines... però encara no ens recordem de tot! En aquests casos, el dit índex és el nostre aliat i no falla mai: vull... això! I au, ja estem entesos.

Les "kunjke", cloïsses plenes dels secrets del mar

Al mercat s’hi ha d’anar aviat, sobretot al mercat del peix, que aquest sí que està cobert i queda al costat del de fruita i verdura. Si vols triar els peixos lluents del mar generós, tots ben col·locats sobre els mostradors de marbre blanc, no et pots adormir: cap a les 11 del matí ja no queda gran cosa. Hi hem anat un parell de vegades abans de les 8 i, de moment, hem tastat el gust que tenen les dorades, els calamars, el pop i les “kunjke” de l’Adriàtic. Les “kunjke” són uns mol·luscos molt extravagants: a la closca hi tenen tots els tons verds, granats, zebrats i salvatges del fons del mar. Semblen capsetes de secrets perquè s’obren amb una clau (amb l’escalfor de la cassola, les cloïsses s’obren, i tot el fons del recipient queda ple d’unes peces petites i negres i dures, que són el que les manté tancades). La carn és com la d’un musclo, però d’un color taronja més viu, és més forta i té un gust especial. Es veu que a Tarragona també se n’hi fan, però n’hi ha molt poques i són més cares...

Aquests darrers dies les parades fan molt goig perquè s’han anat vestint dels colors de la tardor. Hi ha magranes, mandarines, carabasses, castanyes, llimones... però de bolets, pocs. El fred es va notant i la llum del matí encén les fruites brillants, saborosos regals de la terra sota el sol de la ciutat. Ja ho hem dit: ens agrada molt anar al mercat!

A aquest colom també li agrada molt anar a mercat: quan el paradista bada, s'atipa tant com vol de cigrons!