Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat i classes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat i classes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 d’abril del 2012

Àlbum de primavera

Bok!
Això fa dies que està molt quiet i nosaltres fa unes quantes setmanes que no parem. Amb la primavera estrenada ens neixen moltes coses per fer que ens entretenen i ens omplen les hores de moments per recordar. Com que es fa difícil escriure de tot el que hem fet últimament, avui farem una entrada més fotogràfica que mai. Gràcies per visitar-nos, encara!

Finals de març: excursió a l'illa d'Uglijan, cerca primaverenca d'espàrrecs/espàrgols

Com es notava qui era el que havia anat a buscar espàrrecs més vegades!
Amb el romaní a la boca i molta atenció, va collir els més  formosos (que no eren gaires perquè hem passat un hivern molt sec i els pocs que hi havia eren més aviat esquifits).

A l'hora de dinar feia un sol que enamorava. Vam seure a la vora del que queda del castell de sant Miquel, al capdamunt de l'illa. Al fons, una segona línia d'illes: Dugi otok i unes quantes de més petites i altres illots deshabitats. En un dia clar la vista és espectacular!
A la tarda, sense mirar si trobàvem gaires més espàrrecs, vam fer una caminada amb la intenció d'arribar a l'altre cap d'illa.  Pel camí vam trobar aquesta (de)construcció i ens hi vam retratar, despentinats i amb les cames una mica ressentides.

La Natalia ensenya l'almosteta d'espàrrecs que vam collir entre tots. L'endemà en vam fer un remenat amb alls tendres i cansalada que va sortir més que bo.



Setmana santa a Bòsnia i Hercegovina: aquesta vegada sí!

Mostar, de nit. Hi vam arribar a entrada de fosc i la primera volta per la ciutat ens va impressionar. Feia un xim-xim de pluja fina i hi havia molta tranquil·litat. Quan va començar a ploure més, ens vam refugiar en un lloc on feien una teca boníssima. 

L'aigua verda i preciosa del riu Neretva i el pont reconstruït. Creuar-lo és una sensació estranya, però més encara quedar-s'hi al bell mig i sentir-hi el ressò dels cants que surten de tots minarets de banda i banda de la ciutat. Corprenedor.

El ritual del cafè és una part essencial de la vida quotidiana: es prepara en aquestes cafeteres d'estil turc, es deixa reposar i se serveix en uns gotets que hi fan joc. S'acompanya d'un terròs de sucre i una delícia turca (de fruits secs i molt sucre). El marro que queda serveix per llegir el futur. Si voleu tastar-lo, passeu quan vulgueu, que en farem una mica.

El tramvia de Sarajevo i algunes teulades nevades. Vam trobar un cel tapat, aigua i neu. Però la ciutat tenia un batec fort i nosaltres, valents, vam passejar-nos-hi a pleret. 
                      
13 d'abril: recital poètic català/castellà amb queimada gallega final

Les estudiants van llegir versos de Pablo Neruda, Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés, Josep Pedrals i Carles Rebassa. El denominador comú era el menjar i el beure i el plaer inherent que hi ha en fer-ho. L'acte es va fer al Cafe Galerija Đina, que tenia, precisament, una exposició dedicada a la cuina.

Res no m'agrada tant/ com enramar-me d'oli cru/ el pimentó torrat,/ tallat en tires.
Els pebrots escalivats van quedar al punt, digníssima mostra de l'homenatge que el poeta valencià els va fer.

Mouchos, coruxas, sapos e bruxas. La queimada va escalfar el local i les galtes de tots els que en van voler beure.  Aquesta la vam haver de fer amb rakija, l'aiguardent croat.

Va ser molt guai.

VI Jornades de les Llengües i Cultures Iberoromàniques: una setmana d'alta intensitat!

L'Aula Magna de la Universitat de Zadar, amb les estudiants el dia de la inauguració. Tot i que aquest any s'ha celebrat la 6a edició de les jornades és el primer que s'han decidit a fer samarretes. Feien molt goig!
El poeta i artista eutròfic Josep Pedrals va fer un taller sobre poesia barroca a les estudiants de 1r i 2n. Després d'una introducció al context i un recital amb els més representatius de l'estil, les estudiants van escriure'n un i després, sense vergonya, van haver-lo de recitar amb els consells del poeta. El company Pau Sif ho ha explicat molt bé aquí. L'endemà vam fer-lo participar en un recital a tres veus: amb la poeta gallega Maria Lado i la traductura (al portuguès) i poeta croata Meri Videc. Una meravella.

Pregunteu-vos això: en quina llengua compteu? En quina llengua insulteu? Quina llengua utilitzeu per resar, si és que ho feu? I per treballar? Coincideixen sempre? El professor Albert Branchadell va presentar el tractament de la diversitat lingüística a Croàcia i a Catalunya des d'un enfocament comparatiu a les estudiants de 3r. La sessió, rica d'exemples i molt ben organitzada, va ajudar-nos a entendre la complexitat legal i social del bilingüisme.

Com a bones amfitriones, les estudiants fan una visita guiada per la ciutat en català als convidats. Tot i que hem tingut una setmana de pluja, xàfecs i ruixats, el dia previst va fer un sol escandalós i un dia de primavera fenomenal. La visita es va allargar perquè les guies estaven entregades i els nostres convidats, pacients i interessats, no es volien perdre cap racó de Zadar.

Final de festa totalment apoteòsic. Havíem preparat un karaoke iberoromànic (amb cançons en portuguès, castellà, gallec i català) del tot casolà. La cosa es va animar tant que vam haver de plegar abans d'hora perquè la policia local no és tan simpàtica com nosaltres. Una bogeria de nit que ha posat punt i final a una setmana intensa i memorable.

Una abraçada i fins aviat!

diumenge, 9 d’octubre del 2011

L'hora de la veritat

Ja hi som, demà es dia d'estrena, de coneixences i de nervis. Al matí es presenten les assignatures de cada departament i els estudiants van desfilant a veure què els agrada més per matricular-s'hi (o una cosa així). Tot i que ja tenim una bona part de la clientela assegurada, sempre està bé fer-se veure a la resta de la comunitat universitària, per si hi ha algun indecís o valent que s'anima a estudiar això que hem vingut a fer aprendre. 

Miraré de justificar la sequera blogaire* d'aquests darrers dies amb la feinada que representa encarregar-se de fer un cartell per promoure el català. N'hi ha que fan les coses fàcils i n'hi ha d'altres que es compliquen la vida. Jo seria d'aquesta última classe de gent. I hi afegiré encara que tot sovint embolico tant la troca que són els amics, amables i generosos, els que m'acaben ajudant a fer tasques i projectes i coses que no puc concloure sola. En aquest cas, ha estat una ajuda internacional,  cosa que em meravella fins a l'infinit. 

Quantes fotografies pots reconèixer?


El disseny del pòster és de l'Enric, ciutadà de la capital del món, que com tothom sap és Badalona. No sé si mai sabré com agrair que hagi acabat de fer el cartell dels nassos a les 6 de la matinada, just abans d'agafar un avió cap a Berlín. Moltes gràcies! Les fotografies són tretes, gairebé totes, d'Internet. La persona que ha fet que hi hagi un "gairebé" és l'incombustible Cice, que tan aviat corre, com neda, corregeix o brinca per aquests mons de Déu. El genet de la foto del jaleo de Menorca és, si ho tinc ben entès, un cosí de cosins seus. Tot queda a casa. Gracis! La traducció del pòster és cosa de la nostra àngel de la guarda zadarenca, la Marija, que fa favors amb una paciència inesgotable i, a més, ho fa contenta i somrient. Hvala! I la Natalia, gallega fins a la medul·la, que va fer un esforç inhumà per decidir, només en dos dies, les quatre imatges de Galícia. La contrarrellotge va ser una mica fatigosa, però jo diria que ho hem superat. Grazas!

I ara ve quan us fixeu més bé en el cartell i... hi esteu d'acord, en contra o, si us toca l'aire atlàntic, dubteu una mica. És per això que potser convé explicar una mica més bé la tria d'imatges. Ho farem així:

1. El cartell té com a objectiu cridar l'atenció. Si hi ha alguna imatge coneguda (com l'escut del FCB), val la pena utilitzar-lo.
2. Qui podria fer una tria de només quatre coses importants de qualsevol cultura? Totes en tenen per donar i per vendre! Si voleu, podeu escriure quina tria hauríeu fet vosaltres en els comentaris, m'agradarà molt llegir-ho.
3. Fa temps que miro de no emmalaltir de centralitis, per això m'he estalviat de posar res de Gaudí, les Rambles... Prou que em reca el Barça. Sí, hi podria haver Dalí, el romànic de Boí, els calçots... Però no era just oblidar les illes, el País Valencià...
4. Els tòpics existeixen. Ja ens encarregarem a classe d'explicar bé què és cada cosa, per això no cal patir.

Per si en teniu ganes i curiositat, aquí podeu trobar una mostra dels cartells que s'han anat fent en altres lectorats durant els darrers cursos. Un altre dia ja explicaré quin és el perfil d'estudiant de català a Croàcia per respondre una pregunta que darrerament he sentit molt sovint: qui vol aprendre català, a Croàcia? I, sobretot, per què?! Coming soon, promès.

Molt bona setmana i gràcies per tots els comentaris! Els llegim tots i ens fa molta il·lusió veure que ens aneu llegint. Vidimo se!

-----
Nota per als correctors: no ens sabem decidir entre blog i bloc. Què dieu? El més futut és fer-ne el derivat: blocaire o blogaire? Ja ens hem llegit què en diu el Termcat i Bibiloni també. Què feu, vosaltres?

dilluns, 26 de setembre del 2011

Katalonski i galješki a la tele croata!

[Català i gallec a la tele croata!]

Avui és el Dia Europeu de les Llengües i a Zadar també l'hem celebrat. Aquesta tarda, a la plaça del Fòrum, tot de paradetes de diferents països han ofert informació i material sobre les seves respectives llengües. Feia molt bon dia i hi havia força ambient i fins i tot han muntat un escenari on s'hi han fet algunes actuacions musicals. La Universitat de Zadar també hi tenia una parada, però nosaltres no hem hagut de fer d'hostesses perquè la feina de difusió del català l'hem fet... a la tele!


La qualitat del vídeo és així perquè ho hem gravat directament de la tele amb el mòbil. Quan arribava el gran moment se n'ha anat el senyal del TDT, però sort que ha tornat de seguida!

La setmana passada una periodista molt tenyida i molt pintada va demanar al Nikola, que és el responsable acadèmic del gallec i del català de la universitat, si voldríem que ens fessin una breu entrevista per parlar sobre com viuen els estrangers a Zadar. No hi vam posar cap inconvenient i dilluns passat les càmeres de la televisió nacional, la HRT1 (que seria com TVE!), van gravar-nos mentre fèiem un cafè a mig matí. Només van preguntar coses a la Roser: Què és el que més t'ha sorprès del caràcter croat? Què és el que menys t'ha agradat? Les respostes les va dir en català i el Nikola ho va traduir al croat. Explica que, per a ella, els croats són com valencians que parlen "raro" i la frase que diu en croat és "He viscut tres anys a Croàcia i ara torno a València". Més o menys...

El Nikola explica des de quan funcionen els lectorats del català i de gallec a la universitat i la veu en off del final del vídeo diu que "la introducció del lectorat de txec, els fullets turístics en rus i japonès i els més adorats català i gallec evitaran els problemes de comunicació a Zadar"*.

Ja es veu que la Natalia i jo només fem "bulto" (com que és el dia de les llengües no passa res per fer-ne servir més d'una), però estem contentes de com ha quedat el vídeo i del que s'hi diu. Si no enteneu res, no patiu. Nosaltres estem igual a tothora!

Visca la diversitat lingüística i per molts anys al català!

*Hem tardat gairebé una hora a fer una traducció més o menys passable del que diu el vídeo, sort de l'ajuda de la Marija, que parla un català fantàstic!